El Congrés rebutja transferir a la Generalitat la competència per convocar referèndums
Els diputats del PP, PSOE , PSC, UPyD han imposat la majoria per tombar una proposta que consideren “frívola”
ERC, CiU, ICV, PNB i Amaiur han donat suport a la proposta i han defensat el dret dels pobles a “decidir el seu futur”
El ple del Congrés ha rebutjat aquest dimarts una proposició no de llei d'ERC que reclamava la transferència a la Generalitat de la competència per convocar referèndums. Els diputats del PP, grup socialista (PSOE i PSC), UPyD han imposat la majoria per tombar una proposta que consideren “frívola”, “incompatible amb la Constitució” i que, segons han apuntat, pretén “imposar la voluntat d'una part sobre el tot”. Per contra, ERC, CiU, ICV, PNB i Amaiur han donat suport a la proposta i han defensat el dret dels pobles a “decidir el seu futur”. El portaveu d'ERC, Alfred Bosch, ha demanat a PP i PSOE que prenguin exemple de Canadà i el Regne Unit, que permeten referèndums a Quebec i Escòcia.
Tal com estava previst el Congrés ha donat l'esquena a una proposta que segons ha afirmat Alfred Bosch és “molt similar” a la que va obrir les portes a la celebració d'un referèndum a Escòcia. Els dos grans grups han expressat la seva postura en contra de la iniciativa, també els diputats del PSC, que han justificat el seu “no” per la manca de “seriositat” de la proposta. Els socialistes catalans van votar al Parlament a favor d'una resolució que defensava el dret dels ciutadans de Catalunya a “decidir lliurement” sobre qualsevol canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya “a través d'un referèndum en el que es plantegi una pregunta clara” i que fos “legal”.
Des de la tribuna d'oradors, el portaveu d'ERC, Alfred Bosch, ha assegurat que malgrat que les dues grans forces imposin aquest dimarts els seus vots al Congrés, “perdran davant la història” perquè “ningú pot derrotar un poble que creu en la llibertat i en la democràcia”. Per aquest motiu ha emplaçat al Congrés a decidir si vol ser “britànic o soviètic” i ha recordat a PSOE i PP que les “amenaces” i el “recurs de la força” són un “signe de debilitat”.
En aquesta línia ha emplaçat el govern espanyol a deixar de banda el discurs “negatiu”, les “amenaces” i la “violència” i aparqui la “por” a saber què volen els ciutadans. “De veritat creuen que guanyaran aquest debat en negatiu quan davant tenen tot un poble en positiu?”, ha preguntat. Segons el portaveu dels republicans, en tot aquest procés Catalunya “no negarà la via del diàleg, bilateral, pacífica, democràtica i participativa”, però si el govern espanyol “tanca totes les portes” finalment “votarà i guanyarà davant la història”. “Veni, vidi, vota”, ha conclòs.
La resolució ha rebut el suport de la resta de grups minoritaris i nacionalistes. El portaveu d'ICV, Joan Coscubiela ha recordat que la Constitució és també filla de “pors i temors” i inclou un concepte de sobirania que “ha quedat desfasat” i que “quan interessa es posa al servei dels mercats” com amb la reforma express de la Constitució.
Segons Coscubiela, “no és de rebut que es negui a la ciutadania de Catalunya el dret a decidir de quina manera es vol organitzar” i “no té cap sentit des del punt de vista democràtic” que la Constitució sigui “immutable”. “Que Catalunya pugui convocar una consulta per conèixer què pensa la ciutadania hauria de ser indiscutible des del punt de vista democràtic”, ha dit Coscubiela , que ha recordat que seria “molt útil” que els catalans poguessin decidir entre si volen un estat propi. “Obrir la porta a que la ciutadania opini i decideixi mai pot ser negatiu des d'una perspectiva democràtica”, ha recordat.
“No hi ha res que pugui parar la voluntat del poble”
CiU també ha donat suport a una proposta que segons el diputat Jordi Xuclà va en la línia d'obrir un “debat democràtic” i del respecte al “camí dels pobles i les nacions”. Xuclà ha recordat que a aquestes eleccions del 25-N bona part dels partits catalans portaran al seu programa el dret a decidir sobre el futur de Catalunya i “no hi ha res que pugui parar a la democràcia i la voluntat del poble”. Segons Xuclà, Catalunya es bolca finalment pel dret a decidir després de trenta anys d'intents de construir un estat plural.
El diputat de CiU també ha tingut paraules per la portaveu d'UPyD, Rosa Díez, a qui ha acusat de ser “essencialista” i li ha reclamat que si després de les eleccions la majoria del parlament opta pel dret a decidir “respecti la voluntat de la majoria de Catalunya”. “No em digui que el dret de l'autodeterminació és una via de pobles en procés de descolonització, perquè el 1991 el poble alemany va decidir el seu futur”, ha recordat Xuclà.
Suport dels bascos
El portaveu del PNB, Aitor Esteban, ha afirmat que la seva formació considera “absolutament lògic que un govern pugui consultar al seu poble” i ha qualificat “d'inacceptable” que la democràcia espanyola no hagi avançat en aquest camp des de la Transició. “El segle XXI no hauria de ser el segle de les imposicions i de la força”, ha dit abans de recordar el cas Ibarretxe. També ha anunciat el suport a la proposta el diputat d'Amaiur Jon Iñarritu, que ha demanat que es respecti el “dret de les nacions a expressar-se lliurement” i ha preguntat “què hi ha d'il·legal en preguntar a la gent” què vol per al seu futur. Per això ha demanat a PSOE i PP que “copiïn” els exemples de països com la Gran Bretanya i Canadà, que tampoc tenen el referèndum previst a la seva constitució.
Per contra, la portaveu d'UPyD, Rosa Díez, ha afirmat que la seva oposició a la proposta per “principis democràtics” perquè “la democràcia és més que votar, és decidir quines coses no es voten, com per exemple l'abolició de drets fonamentals, la pena de mort, la segregació de les dones, l'expulsió de les minories o la segregació fiscal”. “Vostè diu que vol votar sobre tot, i jo dic que la democràcia també regula sobre quines coses no es vota”, ha dit dirigint-se a Bosch. Segons la portaveu d'UPyD, la proposta d'ERC és “una trampa” que “no és possible aplicar” perquè implica “la ruptura de la unitat dels ciutadans espanyols” que és “un principi democràtic bàsic”.
A més, ha dit que “no consentiria” que “una part del tot dels espanyols decideixin per tots els espanyols”, quan “és millor una Espanya unida i forta per garantir els drets de tots els ciutadans”. “El que passi a Catalunya i als catalans m'afecta perquè és part del meu país” i “no és democràtic que una part decideixi sobre el tot”, ha sentenciat.
