Política

MADRID TREMOLA

Jubilats i mig pensionistes

Les velles glòries del PSOE i del PP han reaparegut per dir la seva davant el 25-N

Catalunya connecting people. Què tenen en comú José Bono, Esperanza Aguirre i Rosa Díez? Els dos primers, que són prejubilats de la política després d'haver gaudit sent els més incòmodes a les seves respectives cases; i si la tercera no és a l'atur és perquè va ser prou hàbil organitzant un partit nou cinc minuts abans que la desnonessin del PSOE. Però més enllà de la situació personal i política de cadascun, convergeixen en la mateixa percepció absolutament centralista de l'Estat i el paper que voldrien que jugués la Generalitat de Catalunya en un futur: el de gestoria de barri.

El 25-N ha donat vida a l'extensa col·lecció de jubilats o mig pensionistes del PSOE i el PP. Des de les grans patums, com José María Aznar, Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, fins a dirigents que havien tingut responsabilitats rellevants, com Bono, Aguirre, l'exministra María Antonia Trujillo o el també extremeny Rodríguez Ibarra (més callat del que és habitual). Això sí, Trujillo i Ibarra el que sobretot han pretès és avisar el PSC que si segueix la senda de l'autodeterminació, que comenci a oblidar-se del PSOE. Alguns jubilats, doncs, s'han aliat per fer la guitza a Pere Navarro i el seu dret a decidir “legal”.

Altres, que encara són a la política activa, però en posicions menys visibles que temps enrere, com Marcel·lí Iglesias, Guillermo Fernández Vara o Carme Chacón, també han volgut fer la seva particular aportació a la gran festa de la democràcia. I, amb més o menys gràcia, tots ells han agafat el micròfon, han fet entrevistesi s'han passejat per les xarxes socials per deixar l'empremta en el debat electoral, que, sobretot, s'ha focalitzat en les diferents respostes dels partits a la manifestació de l'Onze de Setembre. Fernández Vara es va lluir amb la famosa crida a la deportació d'extremenys, i Iglesias i Bono establint paral·lelismes amb l'Alemanya nazi.

Alguns, com l'expresidenta de Madrid i els expresidents de Castella-la Manxa i l'Aragó, han volgut fer-ho de forma presencial. S'han desplaçat a Catalunya amb el pretext d'anar a ajudar als seus. Però mentre que l'èxit de la seva visita pel que fa a l'objectiu enarborat és dubtós, el que sí han col·laborat a reforçar és la causa del sobiranisme. Els darrers a entrar en acció han estat Bono, que semblava que venia a donar suport a Albert Rivera, de C's, i Chacón, en campanya permanent per liderar el PSOE ajudada per un grup mediàtic estatal. També Zapatero ha abandonat momentàniament el seu retir forçós per exclamar que“qui pretengui desunir es trobarà amb la soledat”. González l'havia precedit amb el crit de “no passaran”.

Però si algú resulta vistós amb les atzagaiades és el tercer expresident en discòrdia, Aznar, que és capaç de disparar contra l'independentisme alhora que desacredita Rajoy revelant que és un plat de segona taula. És evident que no es resigna al paper d'alcalde consort i menys ara que els voltors sobrevolen l'Ajuntament pel cas Madrid Arena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
opinió

Els contorns del delicte de sedició

Advocat i professor de Dret Penal

Què en pensa la joventut que pren els carrers i es mobilitza?

barcelona

L’Elena i la Marta,

Toc d’atenció a l’Estat des del Consell d’Europa

Brussel·les

Interior recopila imatges per saber si hi ha hagut “actuacions abusives”

Barcelona

Òmnium i ANC: manifestació dissabte

Barcelona

Tanta roba i tant sabó

Barcelona

La premsa no es toca

Albert, 19 anys

“Ens manifestem per dignitat col·lectiva”