Fer-se gran és una bona cosa

Albert Rivera s'ha fet gran. Es fa gran aquell que deixa de banda les fòbies de joventut. La nit de l'1 de novembre del 2006, amb només 27 anys, quan el líder de C's va saber que havia obtingut l'acta de diputat el primer que va dir en dirigir-se als militants que l'aplaudien va ser carregar contra les subvencions a la premsa escrita en català. Hi havia moltes coses a dir, aquella nit, però la primera esbravada quan va obrir el pot de la seva reconeguda i premiada oratòria va ser aquesta rancúnia contra els papers escrits en una llengua que ell parla perfectament.

Ahir, el tres vegades ja diputat Albert Rivera tenia al cap coses més importants, de més volada. Salvar Espanya és una tasca massa important per perdre el temps en la crítica a la premsa que no té la corresponent versió en castellà.

Rivera s'ha fet gran i polític. Ahir va arribar a l'hotel Gallery vestit d'home de carrer –texans i jersei– i en va sortir amb vestit llampant, coll i corbata disposat a plantar batalla al sobiranisme. 273.000 vots l'avalen i l'engrandeixen.