A l'ombra de sis presidents

Josep Maria Amargant i Codina és el cap de l'Oficina de Protocol, Premsa i Comunicació de la Diputació de Girona, on treballa des del 1987, quan hi va entrar gràcies a Josep Arnau i Figuerola, que va presidir la institució des del juliol de 1987 fins a l'octubre de 1994. Després hi han passat cinc presidents més: l'olotí Pere Macias, el palafrugellenc Frederic Suñer i el rosinc Carles Pàramo, tots ells de Convergència, el republicà de Vilablareix Enric Vilert i el saltenc Jaume Torramadé, d'Unió. Al darrere de tots ells i amb més o menys presència pública en funció de la seva relació amb el de torn i el seu entorn, sempre hi ha hagut l'Amargant. En un volgut segon pla, impecable en el vestuari, irònic i sorneguer, l'Amargant ha anat fent feina. S'ha guanyat la fama de ser un gran amic dels seus amics i implacable amb qui ha decidit que és el seu enemic.

Però Josep Maria Amargant, que va passar la infantesa a Sant Narcís, té un passat directament relacionat amb la ràdio i concretament amb Ràdio Girona EAJ 38. Durant molts anys va ser la veu de la ràdio a Girona, on va entrar de ben jovenet i on va treballar fins al 1987. Allà va ser locutor de continuïtat, que volia dir estar al peu del canó sis hores seguides, davant del micròfon i presentant espais musicals, llegint anuncis i necrològiques en directe, essent la veu dels informatius de l'època, fent les entrades i molts directes dels programes esportius i realitzant espais que van marcar una època i que anaven des de magazins fins a programes dedicats a la pagesia. I sobretot, les falques radiofòniques. Va posar veu a les més populars dels anys setanta i vuitanta, quan la seva veu era reconeguda a la majoria de llars gironines. També va ser qui va posar en marxa la FM de Ràdio Girona, que en un principi només emetia programes musicals fins que, ja líder d'audiència, va passar a programar com a Cadena Catalana. A Ràdio Girona va popularitzar El ciutadà té la paraula. Aquest va ser el primer programa en què un alcalde, concretament el de Girona, Joaquim Nadal del PSC, tenia una hora llarga de ràdio en què contestava les preguntes que li feien en directe els ciutadans. El periodista Jordi Mercader el 1980 en va ser el primer presentador, però el programa es va fer gran sota la batuta d'Amargant, que el va conduir des de la segona temporada i fins que va deixar l'emissora.

Josep Maria Amargant, de 60 anys, casat i amb dos fills, és un enamorat de la música, amb una passió especial per Barry White. Ha entrevistat artistes com ara Miguel Bosé i Julio Iglesias i ha fet milers d'hores en directe amb programes com ara Discoteca oberta. Va ser assessor de comunicació en diverses campanyes electorals fins que Josep Arnau se'l va emportar a la Diputació de Girona. No s'amaga de dir que hi han passat sis presidents i més de 150 diputats i que ell continua al seu lloc, amb més o menys protagonisme. Ha transcendit la seva mala relació amb algun president, i especialment amb Enric Vilert, que el va relegar, però el protagonisme d'Amargant és evident perquè va ser escollit president del comitè d'empresa. Va tornar al primer pla amb Jaume Torramadé, però ara s'ha sentit utilitzat i li ha declarat la guerra. I aviso que és un mal enemic.