De Malcocinado a Ítaca
Junqueras reivindica que sense la gent que prové de pobles com Malcocinado o Garlitos, a Extremadura, no hi haurà independència possible
Debat paral·lel entre l'expresident Pujol i el diputat de la CUP David Fernàndez
Malcocinado és un poble de 450 habitants governat pel PSOE al sud de la província de Badajoz, prop de Sierra Morena. Garlitos és un altre poble, molt a prop, just a la riba del riu Zújar, també governat pel PSOE, però un pèl més gran, d'uns 650 habitants. Malcocinado i Garlitos, en principi, no tenen res a veure amb la consulta independentista, però ahir es van colar, en boca d'Oriol Junqueras, al debat d'investidura d'Artur Mas. Dic en principi. Alguns diputats es van riure de Junqueras. No li va agradar gens, al líder d'ERC. Per ell, Malcocinado i Garlitos sí que tenen molt a veure amb la independència. Ara ve l'explicació: Junqueras, alcalde de Sant Vicenç dels Horts, població del Baix Llobregat, va explicar que molts dels seus conciutadans provenien de la immigració arribada fa dècades de llocs com Malcocinado i Garlitos. La tesi de Junqueras –i de molts més– és que “sense la gent que ve de pobles d'Extremadura”, “vinguin d'on vinguin i parlin la llengua que parlin”, no hi haurà independència. “Els hem d'oferir el millor possible. I el millor possible són les eines pròpies d'un estat”, va opinar.
Pujol i la CUP
Una de les imatges del dia va ser l'animat debat paral·lel entre el veterà Jordi Pujol i el diputat de la CUP David Fernàndez. Conversa històrica, per primer cop i mai vista, entre l'esquerra independentista antipujoliana i el màxim representant del pujolisme. Pujol no li va preguntar allò típic de: “I tu d'on ets: dels Fernàndez, de Gràcia?” No. Al contrari. Va ser una conversa seriosa i profunda. Fa uns quants anys Fernàndez va ser guionista d'un programa de TV3 que va entrevistar Pujol i van aprofitar per recordar-ho. Després, des de la discrepància total, van debatre la política catalana. Fernàndez va prometre enviar-li en breu el seu llibre, publicat recentment, sobre la història de la CUP: Cop de CUP, es diu.
En bolquers al Parlament
Al Parlament hi ha unes quantes mares i pares. Un dels objectius dels diputats, per donar exemple, és la conciliació de la vida professional i la vida familiar. Justament, ahir, el despatx de la vicepresidenta del Parlament, Anna Simó, va convertir-se en una guarderia per a nadons: els fills, acabats de néixer, de Simó i del mateix Oriol Junqueras. A la mitja part, tots dos van aprofitar per canviar-los els bolquers.
No hi cap ni una agulla
El Parlament vivia un d'aquells dies importants, almenys si ho valorem per l'afluència de premsa, d'aquí i de fora. Fins i tot del sensacionalista El gran debate, de Tele 5. Els periodistes mai no són notícia, però el problema és que, de tants periodistes que hi havia, xocaven amb els càmeres o es barallaven amb els diputats al bar per demanar un cafè. N'hi havia tants, de periodistes, que fins i tot hi havia alguns dels tertulians més polèmics. Després, direm que no es mouen de la cadira...
Solidaritat amb Otegi
El número 8719600510 és el número de pres d'Arnaldo Otegi, líder de l'esquerra abertzale, encara engarjolat malgrat ser un artífex del procés de pau iniciat al País Basc. Els tres diputats de la CUP van fer-se una foto dins l'hemicicle amb el número d'Otegi imprès en un full de paper per reivindicar la seva llibertat. La imatge va causar furor a Twitter i va ser agraïda des del perfil d'Otegi. La Brunete mediàtica ja tenia material per fer sang.
L'estranya parella
S'hi van veure unes quantes estranyes parelles ahir. Els expresidents Pujol i Montilla van coincidir al bar. Montilla, que estava sol, moix i llegint la Blackberry, va ser interpel·lat per un Pujol loquaç i extravertit. Pujol, preguntant, i Montilla, monosil·làbic. Conversa d'expresidents més aviat breu. Una altra estranya, o no tant, parella va ser la de dos antics líders d'ERC i del Partit Independentista: Pilar Rahola i Àngel Colom. Quantes voltes fa la vida: ara, junts, semblaven cofois sentint Mas a la tribuna. I l'última estranya parella, o tampoc no tant, era d'antònims: Duran i Lleida i Francesc Homs. El líder d'Unió, partit que ha vist amb recels l'acord amb ERC, seia, segurament per casualitat, a la llotja contrària on seia el portaveu del govern i un dels negociadors del pacte. Dilluns, en la constitució del Parlament, encara sense pacte, seien junts.
