ERC s'alinea amb el govern però vol canvis en la taxa
Els republicans, refractaris a la mesura, diuen que no volen fer “la feina bruta” a l'Estat de “minar la capacitat fiscal de Catalunya”
La resta de l'oposició celebra la suspensió, tot i lamentar que la dicti el TC
La suspensió de l'euro per recepta va posar ahir en una delicada situació ERC, que sempre s'ha mostrat frontalment contrària a la mesura, però també absolutament refractària a qualsevol intervenció judicial sobre la política catalana. Els republicans van tirar pel camí del mig. D'una banda, van insistir que demanaran al govern que es replantegi la manera d'aplicar aquesta taxa que la Generalitat cobra des del juny passat perquè “tal com està formulada és socialment injusta”, en paraules de la portaveu parlamentària i secretària general d'ERC, Marta Rovira. Però alhora, van advertir que no tenen intenció d'“ajudar el Tribunal Constitucional a fer la feina bruta”, i van demanar al govern que defensi la seva autonomia fiscal “amb els millors arguments legals” possibles. ERC, doncs, avalarà les al·legacions que la Generalitat ja ha anunciat que presentarà.
A Rovira li va tocar defensar ahir la compatibilitat dels dos plantejaments. “Treballem per la limitació i la flexibilització” de l'euro per recepta, va dir Rovira. “El que no farem és contribuir al que pretén el govern espanyol, que és minar l'escassa capacitat fiscal de Catalunya”, minvada, a parer de Rovira, no només per l'escàs marge recaptatori de la Generalitat, sinó perquè les mesures impositives que aplica el govern català són “qüestionades continuament per l'Estat”.
La posició dels independentistes va suposar un ràpid cop de porta a la petició que ahir mateix li havia fet ICV-EUiA, que per boca del seu portaveu de salut, Josep Vendrell, va instar Esquerra a fer “tota la pressió que sigui capaç” per evitar la presentació d'al·legacions per part del govern i forçar-lo a renunciar a la mesura definitivament. Vendrell va considerar “una vergonya que hagi estat el TC qui determinés la suspensió d'una mesura injusta, inútil i antisocial” i que, a parer dels ecosocialistes, constituïa un greuge comparatiu amb la resta de l'Estat i suposava “posar barreres a l'accés als medicaments”.
També el PSC va referir-se al paperàs que tenia ERC. El portaveu socialista, Maurici Lucena, va ironitzar amb l'“enveja” que va dir que li fa Esquerra, “que diu que pot tenir un peu al govern i alhora liderar l'oposició”. Lucena també va celebrar la decisió del TC, tot i que va matisar que la Generalitat hauria de tenir més competències en l'àmbit impositiu, el que li va servir per vindicar la reforma constitucional en clau federalista per la qual advoquen els socialistes, i va comparar les rèpliques del govern a les decisions judicials que no li són favorables a “les excuses que posen els equips de futbol que no juguen bé i atribueixen els seus resultats als mals arbitratges”. Una estratègia que, pel PSC, tracta de tapar “una feina mal feta”, de la que Lucena va posar altres exemples, com ara l'adjudicació de la gestió d'Aigües Ter-Llobregat –recorreguda als tribunals pel mateix govern català després que l'organisme de control intern de la Generalitat trobés insuficiències en la proposta d'Acciona, l'empresa que havia guanyat el concurs.
Ciutadans, al seu torn, va recordar que ells ja van advertir “que l'euro per recepta era anticonstitucional perquè carregava dues vegades el preu dels fàrmacs als ciutadans de Catalunya”, i, per boca del seu president, Albert Rivera, va titllar l'executiu d'Artur Mas de “govern incompetent que legisla d'esquenes a la Constitució, fa debats inconstitucionals i no respecta les sentències”.
Igualment crítica, però des de posicions antitètiques a les de C's, es va mostrar la CUP. Quim Arrufat va remarcar que la nova força parlamentària sempre ha estat “insubmisa” amb la mesura, però també que no li agraden les “ingerències de l'Estat espanyol en assumptes que són d''àmbit català”.