Com convèncer ara els indecisos?
Entitats com ara Òmnium, l'ANC i la Fundació Catalunya Estat ja estan coordinant les seves accions per arribar a població amb dubtes i pors sobre la independència
Un lloc web, que es presentarà a final de mes, donarà arguments a favor
Quebec va aconseguir, després d'un acord amb el Canadà, fer el seu segon referèndum sobre la independència l'any 1995. El resultat va ser un 49,4% pel sí i un 50,5% pel no. Derrota independentista. Escòcia ja ha aconseguit, després d'un acord amb el Regne Unit, convocar pel 2014 el seu primer referèndum sobre la independència. Les últimes enquestes publicades donen al sí una mitjana del 30% de suport i al no un 50%. Per tant, els independentistes també ho tenen difícil. El Parlament va iniciar ahir el camí politicolegal per convocar una consulta a Catalunya d'aquí a dos anys. Els partidaris del sí, des de la política i la societat civil, ja treballen a marxes forçades per aconseguir que el sí no s'estimbi en la consulta catalana després de tants anys de reclam sobiranista.
“N'hi ha uns quants que no convencerem mai, gent propera al PP, però hem d'arribar a aquells que tenen dubtes donant els nostres arguments per desmuntar la por i per apropar-nos als catalans que parlen castellà o que tenen lligams amb Espanya.” Aquest és l'objectiu, en paraules de Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, a partir d'avui, un cop aprovada la declaració de sobirania. Les enquestes a Catalunya, fetes per diferents empreses de sondejos i pel Centre d'Estudis d'Opinió, auguren que entre un 51% i un 57% dels catalans serien avui partidaris del sí. Tanmateix, segons una enquesta de Gesop, l'independentisme baixaria fins al 40% si Catalunya sortís de la UE. Tothom és conscient, tal com ha dit el mateix Artur Mas, que la consulta necessita superar amb escreix el 55% de vots a favor –agafant el referent de Kosova– per tenir legitimitat davant la comunitat internacional. El que preocupa els independentistes no són els partidaris del sí, sinó els que ara estan pel no, per l'abstenció o, directament, per no anar a votar. Segons l'última enquesta del CEO, un 20% votarien avui que no, un 14,3% s'abstindrien i un 7,7%
no saben ni contesten.
Els partits polítics sobiranistes i la societat civil independentista busquen, per terra, mar i aire, acostar-se ara a aquest 42% de la població catalana, pràcticament la meitat, que té dubtes, que tant li fa o que hi és contrària. Convergència, ERC i la CUP, directament o a través de l'Associació de Municipis per la Independència o la plataforma Decidim.cat, ja tenen estratègies d'expansió territorial i per entusiasmar amb el punt de vista posat en el 2014. Aquests partits ja van ajudar o col·laborar en les consultes sobre la independència –554 consultes a 554 municipis– o en la manifestació de l'Onze de Setembre passat.
Sobiranistes, coordinats
Des de fa mesos, s'ha creat una taula de coordinació d'acció i per sumar esforços entre Òmnium, l'Assemblea Nacional, la Fundació Catalunya Estat, el col·lectiu Emma, el projecte La Fàbrica –liderat per Salvador Cardús–, el Cercle Català de Negocis i Sobirania i Justícia, a més de l'Associació de Municipis per la Independència, presidida per l'alcalde de Vic i exmembre d'Unió Josep Maria Vila d'Abadal. La taula, amb reunions periòdiques, no té nom, però ja ha començat a treballar per “eixamplar el vot independentista”. Un dels seus primers projectes, que llançarà a final de gener, és un web amb un complet argumentari sobre totes les qüestions candents entorn de la independència. “Cal buscar l'impacte al carrer, però també a internet i les xarxes socials”, diu Forcadell.
L'ANC, Òmnium i la Catalunya Estat han posat el focus d'acció en una campanya informativa destinada directament a sectors de població catalana castellanoparlant, amb vincles familiars a Espanya i, en general, residents a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. El mapa del sobiranisme sorgit de les eleccions del 25-N –vegeu gràfic– mostra que comarques com ara el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, i zones com ara el Camp de Tarragona i municipis costaners del Baix Penedès i la Selva, són els que tenen menys independentistes, tot i ser els territoris més poblats. Aquí és on podria descarrilar la consulta. Sense descuidar altres territoris del Principat, ara no hi ha dubte que l'esforç social i econòmic principal dels lobbies sobiranistes s'ha de centrar en aquestes àrees.
L'ANC ja té un pla dissenyat d'aproximació a aquests sectors generant complicitats amb entitats locals i associacions de veïns, amb implantació als barris, i clubs esportius. Membres de l'ANC residents a aquests municipis han iniciat contactes amb la idea de fer-hi moltes xerrades i actes. “Però no sols, sinó sota el paraigua de xarxes locals”, diu Forcadell. “Si no ho fem, només arribarem als convençuts”, admet.
El portaveu de la Fundació Catalunya Estat, Jaume Gómez, concreta com acostar-s'hi sense ser vistos amb suspicàcia o prejudicis: “Intentem explicar arguments a favor de la independència no tant des del punt de vista identitari o emocional, sinó amb arguments de qualitat de vida, potser més egoistes.” L'entitat, després d'algunes proves pilot, prepara uns 600 actes, xerrades i debats pels pròxims dos anys arreu del territori, però “sobretot focalitzats en els territoris amb més vots contraris a la independència”.
El castellà no és problema
La Fundació Catalunya Estat no té problemes per adaptar-se a l'oient i, si serveix d'ajuda, fer servir el castellà en conferències, llibres o propaganda. “Els intentem convèncer que la independència no es fa contra Espanya ni contra les seves arrels”, explica Gómez en referència als centenars de milers de catalans provinents de les diferents onades migratòries arribades de l'Estat. Precisament, la fundació presentarà l'11 de març un llibre, bilingüe, titulat El país que tindrem. El país que tendremos, escrit per Jaume Vallcorba i amb pròleg del difunt Moisès Broggi. Fa mesos vam publicar un altre pamflet destinat al públic en general per explicar el procés cap a la independència de manera senzilla i directa. El llibre, Full de ruta. Tot el que vols saber de la independència i no saps a qui preguntar-ho, firmat per l'escriptora Patrícia Gabancho, es planteja 120 preguntes, com ara “què passaria amb l'euro?”, com “podrà pagar la Catalunya independent les pensions?”, si “sortirien els tancs?” o si “marxarien les empreses multinacionals”.
TWITTER: @sergipicazo
