El govern proposa esmenar els punts clau de la LOMQE
Ensenyament demana a l'Estat que aboleixi totes les disposicions referides al català i compleixi l'Estatut en matèria de llengua
Rebutja cedir competències i separar els alumnes a quart d'ESO
El govern català va aprofitar la reunió de partits i del Consell Escolar de Catalunya per fer públiques les seves propostes de modificacions al projecte de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE), unes propostes que, a la pràctica, són una esmena a la totalitat de la llei Wert, ja que en desmunten els punts clau.
Per mirar d'arribar al màxim consens possible, la proposta elaborada pel Departament d'Ensenyament se cenyeix als aspectes sobre els quals hi ha més entesa. En primer lloc, la llengua. En aquesta qüestió, el document del govern és clar: totes les disposicions de la LOMQE referides a l'ús de les llengües cooficials en l'ensenyament haurien de quedar abolides i ser substituïdes per un text breu que “garanteixi el ple domini dels dos idiomes en acabar l'educació obligatòria” i que es limiti a complir amb “el previst als Estatuts d'Autonomia”. És a dir, no tocar ni una coma.
El govern tampoc no està disposat a cedir competències pel que fa al disseny dels currículums, que el govern espanyol vol imposar al 100% en les assignatures troncals, una pretensió que tindria conseqüències molt evidents en matèries com ara la història. Ensenyament vol limitar a l'Estat el disseny del 55% dels continguts a les comunitats autònomes amb llengua pròpia i del 65% a les que no en tenen.
Les polèmiques revàlides “nacionals” previstes a final de cada cicle i que servirien per garantir el compliment del currículum també són rebutjades pel govern, que proposa fer-se càrrec de tot el procés d'avaluació. “Necessitem tenir aquestes eines per aplicar millores”, va argumentar la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que es va mostrar disposada, en canvi, a col·laborar amb les avaluacions diagnòstiques que faci el govern espanyol, sobre una mostra de l'alumnat.
Rigau tampoc veu amb bons ulls la separació dels alumnes a quart d'ESO en dos itineraris, un per als que vulguin cursar batxillerat i un altre per als que es decantin per la formació professional. “No volem títols d'ESO de segona categoria”, va remarcar la consellera, que va destacar la importància d'incrementar el percentatge de graduacions. “La llei, tal com està plantejada, és inaplicable”, va resumir.
Les alternatives de Rigau
Quart d'ESO:
Rebutja la divisió del quart d'ESO en dos itineraris, un per al batxillerat i un altre per a la formació professional, i proposa dotar aquest curs d'un caràcter orientador a través de la tria d'assignatures, sense separar els alumnes en grups.
Rànquings:
Descarta que els resultats de les avaluacions del sistema educatiu s'utilitzin per instaurar rànquings de centres com proposa la llei Wert.
Avaluacions:
La Generalitat és qui ha de fer les avaluacions, i col·laborarà amb l'Estat per als tests que es facin, sobre una mostra representativa, amb finalitats diagnòstiques.
Llengua:
Proposa que la llei garanteixi que tots els alumnes dominin el català i el castellà al final de l'ESO. L'ús de les llengües en l'ensenyament serà el que ja preveu l'Estatut.
Currículum:
L'Estat elaborarà el 55% dels continguts de l'horari escolar de les comunitats amb llengua pròpia i el 65% de les que no en tinguin. La LOMQE preveu dictar el 100% dels continguts de les assignatures troncals.
Religió:
El govern rebutja que l'assignatura de religió sigui avaluable i compti, com les altres, per a l'obtenció de beques, tal com pretén la LOMQE.
