Juliol

El mes de juliol és un mes caldejat i mogut. Un cop d'ull a les hemeroteques i veurem com històricament les grans crisis governamentals s'han fet els mesos de juliol. És un mes en què des dels governs s'ha sorprès la ciutadania en imposar mesures dràstiques sense deixar temps per a discussions als parlaments, tancats per vacances a l'agost com ho fan en el món judicial. Juliol és un mes en què la premsa també va a mig gas i les estrelles de la ràdio i la televisió comencen a la segona quinzena els seus períodes de descans per unes emissions més “fresques”. Tradicionalment en el món polític, com passa en moltes empreses, juliol és un mes per tancar temes. A Catalunya n'hi ha alguns que corren més pressa que d'altres, i fóra bo que abans de finals de mes el govern lliurés el pressupost del 2013 al Parlament per saber de quin mal pressupostari s'haurà de morir. Així ho esperen tots els departaments de la Generalitat per afilar el llapis, si bé saben que s'està en espera del dèficit que provingui del govern espanyol. Com també fóra bo que digués d'una vegada i per sempre la data i l'any de la consulta per deixar satisfets i menys expectants tots els sobiranistes del país. Tots dos són afers repetitius que conjuntament amb els temes de corrupció que estan en espera de la justícia han acaparat la totalitat del curs polític que va començar el 25 de novembre de l'any passat. Temes en què cal que hi hagi dates clares i calendaris concrets perquè, en cas contrari, poden arribar a esgotar la inesgotable i venerable paciència dels catalans. El juliol a Espanya també és un mes caldejat. La pregunta: què es pot treure de la màniga Luis Bárcenas que no sapiguem fins ara? Al PP hi ha preocupació i volen tancar el tema abans de les vacances d'agost. Unes presses com les de Rubalcaba, que ha començat a dir públicament que al PSOE
es busca candidat.