Política

CiU guanya les eleccions amb la proposta d'un nou pacte fiscal

Artur Mas supera la travessa del desert i CiU venç per una majoria aclaparadora, però opta per governar amb el suport del PP d'Alícia Sánchez-Camacho

El govern d'esquerres s'esmicola a les urnes: la patacada electoral del PSC i d'ERC els causa una greu crisi interna

El pes dels partits independentistes es redueix

Convergència i Unió va tornar al poder després de set anys de govern d'esquerres a Catalunya. Ho feia de manera aclaparadora: a totes les comarques i a la ciutat de Barcelona. Artur Mas superava la travessa del desert i aconseguia el quart millor resultat de la història per a CiU. El govern tripartit del PSC, ERC i ICV-EUiA s'esmicolava després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i d'una crisi econòmica brutal. Aquells dies, la preocupació social ja era màxima. Tot s'estava ensorrant. Catalunya tenia un 17% d'atur, i continuava pujant, i un 56% de les llars tenien problemes per arribar a final de mes.

CiU va deixar el seu rival històric, el PSC, a una distància mai vista, tant en nombre d'escons (34 de diferència) com en percentatge (20 punts). En canvi, el PP d'Alícia Sánchez-Camacho va obtenir els millors resultats del seu partit a Catalunya. Allò va deixar pas a un nou pacte entre CiU i el PP a la Generalitat. Els reptes de la campanya electoral de Mas eren, primer, lluitar contra la crisi i l'atur i, segon, reivindicar un sistema de finançament equivalent al concert econòmic del País Basc. El govern de CiU iniciaria les negociacions pel pacte fiscal i faria les retallades pressupostàries més dures de la democràcia.

Els fins aleshores partits de govern van rebre un càstig especialment dur: el PSC va obtenir el fins llavors pitjor resultat de la seva història, i ERC va perdre de cop onze diputats. Montilla va anunciar que no repetiria com a líder del PSC i la crisi a ERC va provocar un daltabaix que acabaria donant el lideratge a un aleshores poc conegut Oriol Junqueras. La nova ICV-EUiA de Joan Herrera, que va perdre dos escons, encara va aguantar l'envestida. Dues plataformes polítiques, noves o recents, amb un discurs contrari a l'statu quo del sistema de partits català, van trencar el debat català. D'una banda, Ciutadans mantenia els tres diputats i, de l'altra, Joan Laporta assolia quatre escons per a una sorprenent Solidaritat per la Independència.

El nou Parlament sorgit el 2010 tenia un menor percentatge de vots independentistes. El 2004 l'independentisme –bàsicament, ERC– obtenia un 15,9% dels vots en unes eleccions, i el 2010 –dividit en tres opcions– quedava en l'11,5%. Tot i això, les enquestes indicaven que l'independentisme creixia al carrer, entre altres raons per l'economia, la sentència contra l'Estatut i les campanyes contra el català. Molts dels votants d'ERC havien anat a parar a CiU i, probablement, com es veuria dos anys després, era només un préstec per frenar el tripartit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Jutges espanyols desqualificaven l’independentisme a través del correu oficial del CGPJ

JORDI SÀNCHEZ I PICANYOL
EXPRESIDENT DE L’ANC, DIPUTAT DE JUNTS PER CATALUNYA. EMPRESONAT A LLEDONERS

“Som víctimes d’un relat inventat”

LLEDONERS

Cimera a Lledoners sense acord sobre la suspensió dels diputats processats

barcelona

Maragall espera una solució política per a les delegacions

Berlín

Sánchez, amb la llengua fora

MADRID
JOAN SABARTÉS I OLIVET
Alcalde de Cantallops

“El cor del mutualisme ens uneix com a poble”

Només dos dels detinguts el 20-S saben de què se’ls acusa

barcelona

La UE busca pactes amb la Lliga Àrab per blindar-se contra la immigració

Brussel·les

El dia que Girona va prendre el carrer

girona