Crida a l'àrea metropolitana perquè participi en el procés
El president d'ERC, Oriol Junqueras, sempre aprofita qualsevol discurs per parlar del seu municipi, Sant Vicenç dels Horts, d'on és alcalde. El posa com a paradigma de la integració dels castellanoparlants en el procés independentista i un dels exemples a seguir a l'àrea metropolitana –un territori històricament contrari al sobiranisme– si es vol “guanyar” la consulta. Ahir ho va tornar a fer, des del faristol del Parlament en el seu debut en un debat de política general. En aquest context va fer una crida a tots aquells ciutadans, alcaldes i regidors de la corona de Barcelona i de “molts pobles del nostre país”, que fa trenta o quaranta anys van construir l'estat del benestar i van millorar les seves poblacions, perquè ara també participin en un altre “salt endavant” en la història de Catalunya. I aquest salt endavant no és cap altre que la construcció del nou estat català.
Per emmarcar aquest escenari va exposar una anècdota a peu de carrer, un recurs que també sempre apareix en les seves intervencions. El líder republicà va afirmar, d'ell i del seu partit: “Ens estimem Espanya, però no confiem en l'Estat espanyol”, com “centenars de milers” de ciutadans. És aquí quan va explicar que dilluns passat es va trobar un militant històric del PSUC que era “internacionalista” i a qui no agradaven les “fronteres” ni les “banderes”, però que va anar a la Via Catalana perquè vol una Catalunya independent amb més recursos per als seus fills i els seus néts. Aquest episodi va ser aprofitat pel president del grup parlamentari, Joan Herrera, que va manllevar part de la frase de Junqueras sobre el seu amor a Espanya i li va contestar: “Oriol, estimo Catalunya, però no em fio gens del govern de CiU.” Un atac a la línia de flotació d'ERC i Junqueras, que durant tot el debat va mostrar una gran sintonia amb Artur Mas. Això sí, el republicà va recordar al president de la Generalitat que aquest camí que ha engegat el país necessita “lideratges compartits”, que “desborden” els polítics i que penetren en la societat civil.
Pel que fa als escèptics sobre el referèndum i la possibilitat que Catalunya aconsegueixi la independència, el president d'ERC els va aconsellar que presentin una “alternativa” i que demostrin la mateixa capacitat de mobilització, que es va viure a la Via Catalana cap a la Independència.
Un Junqueras que va fer servir l'èpica i la contundència verbal per reivindicar el dret dels catalans a votar i que, per contra, va escollir un to acadèmic per descriure la situació econòmica de Catalunya, que té motius per a la “preocupació”, però també per a l'“esperança”. També va reclamar els pressupostos més “socials” de la història. Tot salpebrat amb un reguitzell de xifres, que Junqueras va enumerar de memòria sense tenir cap paper al davant.
