Política

Joan Villarroya

Catedràtic d'història contemporània de la UB

“L'objectiu era allargar el conflicte”

“Després del pas del riu Ebre va començar una gran batalla en què els republicans van anar a remolc dels franquistes”

“L'exèrcit popular va quedar exhaurit en acabar-se la batalla de l'Ebre”

EXPERT EN GUERRA CIVIL
Joan Villarroya és doctor en història per la UB, catedràtic d'història contemporània de la UB i autor de publicacions sobre els bombardejos de Barcelona durant la Guerra Civil i la violència i la repressió a la rereguarda catalana. També ha fet recerca en història militar, la Guerra Civil i el franquisme i és coautor de l'Atles de la Guerra Civil a Catalunya, una visió cartogràfica que analitza l'evolució del conflicte i se centra en l'arribada del front, la línia Segre-Noguera, la batalla de l'Ebre i la campanya de Catalunya.
Els franquistes provocaven riuades que s'emportaven les passeres que construïen els sapadors
La vida a la rereguarda va ser terrorífica, la gana, els bombardejos..., les famílies van quedar partides

Fa 75 anys de la fi de la batalla de l'Ebre, que va enfrontar les millors unitats militars de l'exèrcit popular i del franquista. Durant 114 dies (del 25 de juliol al 15 de novembre de 1938) va tenir lloc un dels episodis més determinants de la Guerra Civil; la derrota de l'Ebre és l'avantsala de la fi de la guerra.

Quin va ser l'objectiu militar de la batalla de l'Ebre?
L'objectiu republicà era que l'exèrcit franquista frenés la seva ofensiva sobre València. L'ofensiva des de Catalunya es podia fer pel front del Segre o de l'Ebre, i es va elegir aquest darrer, amb unes teòriques intencions molt optimistes d'avançar cap a l'interior d'Aragó.
Però el pas del riu la nit del 25 de juliol va estar molt ben planificat, no?
Va estar molt ben preparat i si s'hagués aconseguit ocupar Gandesa, nucli de comunicacions, possiblement l'avançament de l'exèrcit republicà hauria estat superior. No va ser possible fer un front continu.
I per què no va aconseguir l'exèrcit de l'Ebre arribar a Gandesa?
Avançar era molt complicat, l'exèrcit republicà va aconseguir que els seus homes travessessin el riu Ebre, però passar carros de combat i artilleria era molt difícil i sense artilleria no es podia trencar la resistència franquista. L'exèrcit franquista va saber reaccionar de seguida i cap a la mitja tarda del primer dia de combat van arribar els reforços a la zona de Gandesa. Encara que els republicans van travessar el riu per una vintena de punts entre Mequinensa i Amposta, Franco van detectar de seguida que els extrems eren una maniobra de distracció i que l'atac era a la zona de la Terra Alta. Després de l'ofensiva republicana del primer dia van començar 114 dies d'una gran batalla, en què els republicans van anar a remolc de les contraofensives franquistes.
Quin va ser el paper del riu Ebre en el conflicte?
El riu presentava un seguit d'inconvenients, el primer fer una batalla amb una barrera important al darrere que dificultava la retirada, i per això Franco no s'esperava l'atac per aquesta banda. Aquesta situació geogràfica no va ser un problema. Els republicans van resistir a les serres de Pàndols i Cavalls i, quan al novembre es va produir la retirada per la serra de la Fatarella, aquesta es va fer de manera ordenada i sense pèrdues humanes i materials significatives. De totes maneres, en moments concrets de la batalla el riu jugava en perjudici de les tropes republicanes. Per exemple, en fracassar l'atac del 25 de juliol per Amposta molts brigadistes van morir ofegats. D'altra banda, els franquistes controlaven els pantans i provocaven riuades que s'emportaven les passeres i els ponts que feien els sapadors, dificultant l'arribada de materials i reforços a les tropes republicanes de primera línia.
Per què no es va retirar l'exèrcit republicà?
L'exèrcit republicà tenia menys avions i artilleria i una batalla en un terreny pla l'hauria perdut més ràpidament. Franco hauria pogut decidir un cop frenada l'ofensiva republicana continuar l'ofensiva cap a València o bé atacar Catalunya per altres sectors més favorables. Per la seua banda, els republicans, a qui el terreny afavoria, resistien ja que el seu objectiu era guanyar temps, allargar el conflicte i esperar-ne un de més gran: la guerra europea.
Quants efectius es mobilitzen al front de l'Ebre?
Uns 150.000 homes cadascun dels bàndols, amb pèrdues immenses. L'exèrcit franquista tenia capacitat de reposar els soldats que causaven baixa, enviant homes d'altres unitats. Per exemple, la primera divisió que va arribar a Vilalba dels Arcs a final de juliol procedia d'Extremadura. En canvi, l'exèrcit republicà no tenia més homes disponibles, Catalunya estava aïllada de la resta de territori republicà i les possibilitats humanes es van esgotar després de mobilitzar la lleva del biberó. Anaven resistint però l'exèrcit era menys fort cada dia per les pèrdues humanes i materials, però també per la pèrdua de moral i sense moral un exèrcit no pot funcionar.
De quin material disposaven?
Des del 1937 l'exèrcit franquista tenia superioritat quant a l'aviació i l'artilleria, va rebre un ajut continuat d'alemanys i italians. A partir del juny del 38 no es podien passar tancs ni artilleria per la frontera amb França i a l'exèrcit republicà no li arribava material pesant, tot el que perdia no era reposat.
Quin paper va jugar les brigades internacionals?
Va ser l'última gran batalla en què van intervenir. Es tractava de soldats experimentats. Alguns brigadistes van ser els primers a travessar l'Ebre i acostar-se a Gandesa, on els atacs van ser molts violents i van tenir moltes baixes. Van participar-hi milers de brigadistes, però a final de setembre Negrín, cap de govern de la República, va acordar a Ginebra la seua retirada. Va ser un gest polític de cara a l'opinió pública internacional, però l'important no va ser aquesta retirada sinó l'acord de Munic, on la República confiava que França i Anglaterra s'enfrontessin contra els aliats de Franco, però va ser un objectiu frustrat. El pacte de Munic va permetre a Hitler apropiar-se de la regió txecoslovaca dels Sudets, un acord de pocs mesos que va ser l'estocada per a la República.
La vida al front era dura, però com era a la rereguarda?
Va ser terrorífic, la gana, els bombardejos, els homes estaven al front i les famílies quedaven partides. Va ser molt dur per a la població civil.
Quines conseqüències va tenir la batalla de l'Ebre?
Va ser l'avantsala de la fi de la Guerra Civil i la victòria franquista. Després de la batalla de l'Ebre la capacitat de resistir de l'exèrcit republicà era mínima, estava exhaurit i en poques setmanes Franco va conquerir Catalunya. El 13 de gener les tropes franquistes va entrar a Tortosa i el 15 ja van arribar a Tarragona. També Barcelona i Girona van caure ràpid i així fins arribar al Pirineu el 9 de febrer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
12 DE MAIG

El ‘presidente’ és Pedro

Sant Boi de Llobregat

Més mobilitat ferroviària

Girona

Estudiants desencantats

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Cañigueral defensa l’impuls del contingut audiovisual en català per als infants

LA BISBAL D’EMPORDÀ
israel

L’Exèrcit israelià nomena el substitut del cap dels serveis d'Intel·ligència

barcelona
GIRONA

Ernest Urtasun: “Salvador Illa no està preparat per governar”

GIRONA
escòcia

John Swinney es perfila com a nou líder de l’SNP amb la retirada de Kate Forbes

barcelona
estats Units

Biden trenca el seu silenci sobre les protestes universitàries contra la guerra a Gaza

barcelona
suïssa

Activistes propalestins ocupen un hall en la Universitat de Lausana

barcelona