El xou, que no falti mai

“Quin xou!”, es repetia per mil·lèsima vegada a la sala on la majoria de periodistes van seguir el judici. Algunes frases del jutge els deixaven esparverats: “Qualsevol ciutadà té dret a opinar que s'han d'expulsar els romanesos”, o ara “si el fiscal ha fet malament la seva feina, pitjor per a ell”. Les paraules del jutge no feien res més que donar ales a Albiol, a qui es va veure sempre bastant còmode i segur (tan còmode i segur com un es pot sentir al banc dels acusats). Semblava més un tertulià de 13 TV que un alcalde al qual s'acusa d'incitar a l'odi. Al carrer ja es va donar un bany de masses. Fins a quatre autocars hi va desplaçar el PP. Molts veïns (uns 200), però també molts càrrecs de confiança. Ahir, l'Ajuntament deuria quedar buit de responsables polítics. Tampoc no hi va faltar cap regidor d'Albiol. Al carrer, moltes dones, la majoria grans, se'l menjaven a petons, com si es tractés d'una estrella de cinema. L'enlairaven crits d'“alcalde” i d'“estem amb tu”.

A uns quants metres es concentraven els seus detractors. Membres de la PAH, del 15-M, d'ICV, de SOS Racisme, de la CUP… Tots aquests no s'hi van poder acostar. La barrera dels Mossos era infranquejable. Una seguidora d'Albiol ballava. Aparentava estar feliç. Des de l'altra banda li recriminaven: “Tu balla que quan aquests et retallin les pensions ja te'n passaran les ganes”. Els detractors de l'alcalde deixaven clar que no es venen per un entrepà, però els seus defensors asseguraven que d'esmorzar de franc, ahir, res de res. Que eren allà per defensar que Albiol és l'únic polític que s'ha preocupat d'ells. Hi anaven amb el discurs après, però l'espontaneïtat juga males passades, com ara la que li va passar a una dona que admetia haver anat al judici en autocar mentre que una altra, cop de colze previ, la corregia i explicava que havien agafat el metro. En general, però, tots els actors tenien après el seu paper.