Política

Si és verda, és per l'habitatge

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) paralitza en tres anys 825 desnonaments a l'Estat i la seva obra social reallotja 712 persones des del 2009

Les seves accions de resistència passiva arriben al Parlament Europeu

‘Stop desnonaments'i ‘Dació en pagament' són les dues campanyes solidàries que ha promogut la PAH

La crisi financera mundial, i a l'Estat espanyol també la immobiliària, va començar a provocar les primeres víctimes entre els firmants d'unes hipoteques que havien esdevingut inassumibles. L'índex d'atur augmentava a passos agegantats mentre les quotes hipotecàries ofegaven els qui les havien signat pensant en èpoques de bonança. Els desnonaments començaven a ser habituals en els informatius i uns quants van decidir organitzar-se per plantar cara a un mal que s'estenia com la gangrena en un cos malalt. El febrer del 2009, poc més d'un any després que la classe política acceptés finalment que la crisi no era un miratge, uns quants activistes socials van fundar a Barcelona la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que va trigar poc a estendre's com una taca d'oli.

Una persona amb dificultats per pagar la hipoteca, una família víctima d'un procés d'execució hipotecària trobaven en la PAH el suport d'iguals i el d'altres persones solidàries i lluitadores. Els membres de la PAH defineixen la plataforma com un moviment horitzontal, no violent, assembleari i apartidista. Les samarretes verdes amb el logotip “Stop desnonaments” van començar a ser habituals en les accions de desobediència civil i de resistència passiva davant de les cases que havien de ser desallotjades. Les xifres esgarrifen. Des dels inicis de la crisi, i tot i que la PAH ha pogut paralitzar al voltant de 825 execucions hipotecàries en només tres anys, més de 350.000 famílies de l'Estat han perdut l'habitatge.

Sota el lema Stop desnonaments, la PAH ha organitzat –i continua fent-ho– centenars d'accions de desobediència civil davant les autoritats disposades a executar el desallotjament dels habitatges. Es posen al davant de la porta de l'habitatge dels afectats i per allà no hi passa ningú. Aquesta campanya es va començar el novembre del 2010, i gairebé en paral·lel s'organitzava la de Dació en pagament, amb l'objectiu d'aconseguir una nova llei que permetés que el deute hipotecari quedés saldat amb l'entrega de l'habitatge a l'entitat creditora. Calia, doncs, canviar la legislació vigent. I per fer-ho possible, la PAH va posar en marxa una iniciativa legislativa popular (ILP) que contenia aquesta demanda amb caràcter retroactiu i, a més, es demanava l'ampliació de la moratòria per als desnonaments i de la base d'habitatges socials. Paral·lelament, la PAH va decidir reallotjar famílies desnonades en edificis buits en mans de bancs rescatats.

Tot i que la ILP va aconseguir més d'1.400.000 signatures, no semblava senzill que superés els entrebancs d'una majoria absoluta del PP al Congrés. Llavors la PAH, a través de la seva portaveu, Ada Colau, va fer saber que s'assenyalarien els diputats que votessin en contra de tramitar la ILP. S'havia donat el tret de sortida als escraches, les accions directes als domicilis particulars o als centres de treball de qui es volia denunciar. Malgrat els intents de criminalització d'aquestes accions, els escraches van ser considerats judicialment com a actes d'exercici de la llibertat d'expressió, un dret constitucional. Finalment, el 12 de febrer d'aquest any, el Congrés va aprovar la tramitació de la ILP, tot i que no va incloure les demandes de la PAH, que va decidir retirar-la.

Premis a la solidaritat

A principis de desembre, Ada Colau va alertar del perill d'una altra bombolla immobiliària, alhora que lamentava que la Sareb i l'Incasòl ofereixen immobles a fons d'inversió estrangers amb rebaixes de preu i incentius fiscals, cosa que “no s'ha aplicat a les famílies d'aquests immobles”. Les accions de la PAH, molestes i fins i tot menyspreades per alguns sectors, han estat reconegudes, de moment, en dues ocasions. El 2012 va rebre el premi Català de l'Any Mercè Conesa a la millor iniciativa solidària i, aquest any, el Parlament Europeu li ha atorgat el premi Ciutadà Europeu. La PAH no s'atura. Així doncs, si veuen samarretes verdes és que s'està lluitant per l'habitatge.

El símbol de Salt
El bloc de quinze pisos de Salt propietat de la Sareb ocupat el 22 de març per setze famílies de Gàmbia, el Marroc, Xile, l'Equador, el Perú i l'Estat espanyol ha estat segurament l'acció de la PAH que ha tingut més projecció internacional. El Tribunal Europeu dels Drets Humans en va aturar el desallotjament el 16 d'octubre, i després el va permetre amb la condició que es reallotgessin les famílies. Va ser desallotjat el 13 de desembre.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Marta Rovira a un mes de l’1-O: “Cada dia estem més sols, ho estem fent tot nosaltres”

Pla de govern i de República

barcelona
CARLES PUIGDEMONT
PRESIDENT DE LA GENERALITAT A L’EXILI

“L’objectiu del llibre no és blanquejar la UE”

brussel·les

Puigdemont no renuncia a la idea de la unilateralitat

Brussel·les
opinió
Lluís Falgàs

Municipals a la vista

Periodista

El PSOE continua primer i el PP de Casado recupera espai

madrid

Valls es ven com l’antídot a una Barcelona en retrocés

barcelona

JxCat i ERC traslladen al ple la substitució dels diputats

Barcelona

L’Estat promet 1.459 milions per a l’Estatut i els Mossos

barcelona