Política

La crida dels herois balears

exemple ·

La lluita dels mestres vaguistes de les Illes ha causat admiració i solidaritat en tots els territoris de parla catalana

La marea verda a favor de la llengua pròpia i contra el decret del trilingüisme de Bauzá ha mobilitzat una societat que tothom veia com a conformista

Els lectors d'El Punt Avuis'han abocat a ajudar els mestres vaguistes a través de les contribucions a
la caixa de resistència

Una multitud de persones va sortir el 24 d'octubre passat als carrers de Barcelona per protestar contra les retallades i la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE), més coneguda com
a llei Wert. Els manifestants van tenyir de groc la Via Laietana,
però també s'hi van poder veure espurnes verdes escampades al llarg de tota la marxa. Eren les samarretes verdes en solidaritat amb els mestres balears i la seva lluita contra el tractament integrat de llengües (TIL), el decret
de trilingüisme del govern de Jo-sé Ramón Bauzá, que liquidava l'ensenyament en català.

La samarreta, amb un embut estampat que fa d'altaveu i el lema escrit “Crida per una educació pública de qualitat”, va néixer fa prop de dos anys, a principis de la legislatura de Bauzá, recorda Maria Antònia Font, portaveu del sindicat STEI i membre de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears. “Va sorgir en les assemblees de pares i professors que es van fer arreu de les Illes com a símbol de protesta per les mesures del
govern de Bauzá”, explica.

En el moment de crear el model de l'embut, el que ha acabat fent més fortuna, alguns es van plantejar que fos de color groc, igual que a Catalunya, per distingir-se del verd de la resta de l'Estat. Al final, però, es va optar pel verd, que era el color de les samarretes de les crides que es van fer arreu de l'Estat en defensa de l'escola pública, ja que “molts mestres ja en tenien d'aquest color”, recorda Font.

L'eclosió de la samarreta verda dels mestres balears va arribar el 29 de setembre, dia de la macromanifestació contra el tractament integrat de llengües, que va aplegar 90.000 persones a Palma, una fita sense precedents a Mallorca. “Aquella manifestació ens va desbordar del tot”, afirma Font, que explica que els dies previs hi va haver una allau de demandes de samarretes verdes.

La dèria per la samarreta de la Crida va traspassar, ben aviat, l'àmbit de les Illes Balears i molta gent de fora, especialment de Catalunya, en va adquirir. Des d'El Punt Avui, sense anar més lluny, es va posar en marxa una campanya de suport als mestres balears, en la qual, a partir d'una aportació de deu euros a la caixa de resistència, qui feia la donació s'enduia una samarreta de la Crida. En total es van recollir 34.821 euros.

Molts catalans, igual que molts ciutadans d'altres territoris de parla catalana com ara el País Valencià, es van abocar en la causa dels mestres balears, que van estar tres setmanes seguides fent una vaga indefinida en defensa d'un combat, el de la llengua comuna, diferent de les tradicionals reivindicacions dels sindicats de millores salarials o de condicions de treball. Per mirar de minimitzar l'impacte salarial de tants dies d'aturada, l'Assemblea de Docents de les Illes Balears va obrir una caixa de resistència en un compte de l'Obra Cultural Balear (OCB) que encara es manté actiu.

També s'han implicat en la
lluita dels docents nombroses cares conegudes, com ara l'exjugador del Barça Oleguer Presas, algunes de les quals han fet aportacions molt grans a la caixa de resistència. Aquest és el cas dels
familiars de Joan Miró i Antoni Tàpies, que van donar obres dels pintors perquè se subhastessin i els guanys anessin a parar als mestres vaguistes.

La samarreta verda dels mestres balears ha tingut l'encert de simbolitzar dues lluites de la comunitat educativa de les Illes: l'oposició al pla del trilingüisme i el rebuig a les retallades. Els seus promotors confien que aquesta mobilització sense precedents marcarà un punt d'inflexió en
el suposat tradicional conformisme de les Illes Balears.

“La reivindicació durarà tot el curs”, alerta Maria Antònia Font, que explica que ara també s'estan fent dessuadores de la Crida i se n'estan venent força. “El govern de Bauzá no ha cedit en el seu pla, però el TIL s'ha estavellat als centres”, conclou Font, en referència a la no-aplicació real del pla del trilingüisme a les aules de les Illes, en molts casos per la impossibilitat pràctica d'aplicar-lo.

En tot cas, no sembla que la lluita dels mestres balears hagi d'afluixar. La marea verda, amb la samarreta de l'embut com a emblema, té corda per a estona. Caldrà mantenir-ne els estocs.

3
setmanes
va durar la vaga indefinida que els mestres balears van fer contra el TIL. Encara no ha estat desconvocada.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sánchez oferirà més Estatut el dia 12 en un ple al Congrés

madrid
La gran trobada del republicanisme català

El Punt Avui us convida als Premis Republicans de l’Any

GIRONA

Mig any sostenint la flama

barcelona

La fiscalia arxiva el cas contra l’alcalde de Mollerussa per l’1-O

barcelona

El 155 bloca 1.800 milions

BARCELONA

Roses planteja inversions per 3,5 milions d’euros

ROSES

Artur Mas: “És el «tribunal de ajuste de cuentas»”

barcelona
Turquia

L’àudio del cas Khashoggi apunta al príncep saudita

La CUP vol Lladó (ERC) com a substituta de Marta Felip

FIGUERES