Política

“El poble té dret a ser consultat”

L'abat de Montserrat defensa la consulta en el cicle Moment Zero Dóna per fet que reconeixeria i obriria relacions diplomàtiques amb un estat català

Veu incomprensió en la Conferència Episcopal Espanyola

No es tracta d'una qüestió política, ni tan sols partidista. La possibilitat que Catalunya decideixi a les urnes el seu futur és una “qüestió d'ètica”. El plantejament, el va fer l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, que ahir es va refermar en el seu suport a un referèndum. “Si Catalunya és una nació, tota nació té dret a decidir el seu futur”, va afirmar. La claredat va ser una de les característiques de la conferència col·loqui de Soler, la tercera del cicle Moment Zero, coorganitzat per El Punt Avui, l'entitat Moment Zero i el Born Centre Cultural, unes jornades que analitzen sectorialment la situació que viu el país i els reptes a què s'enfronta. Ahir van omplir el simbòlic espai del Born prop de dues-centes persones.

El procés –va dir l'abat de Montserrat– és important que s'afronti “amb pau i serenor, i que no hi hagi crispació” que pugui restar-li credibilitat. Soler va posar la Via Catalana construïda la passada Diada de punta a punta del Principat com a exemple que es tracta d'un fenomen transversal que capitaneja la societat civil, i no els polítics. Tot i aquestes manifestacions multitudinàries, el govern espanyol, però, “sembla com si no hagués pres consciència de la seriositat” dels fets. “Caldria establir ponts de diàleg”, li va recomanar.

Abat de Montserrat des del maig del 2000, la seva intervenció va servir per posar llum sobre els diferents pronunciaments fets pels bisbes catalans sobre el procés. Començant pel del 1985, titulat Arrels cristianes de Catalunya, en què ja s'abordava la identitat nacional i s'afirmava que “Catalunya és una nació” i que, a més, la seva història “és anterior a la formació de l'Estat”. A aquest text, ratificat per la Santa Seu una dècada més tard, el va succeir un altre el 2011 –després del debat i la retallada de l'Estatut– en què defensaven “la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que reconeguin amb paciència la pau i la justícia”.

Aquests arguments –reconeixia– topen amb la Conferència Episcopal Espanyola. Encapçalada pel cardenal arquebisbe de Madrid, José María Rouco Varela, “ha anat repetint el 2002, el 2006 i el 2012, sense matisos, la defensa de la unitat d'Espanya com un bé moral que, segons afirmen, implica l'obligació de tenir-ne cura i de mantenir-la”. Un plantejament discrepant amb el dels bisbes catalans. I no l'únic. L'abat va deixar patent el desacord amb el to dels mitjans de la Conferència Episcopal, la COPE i 13TV. Quan se li va preguntar si s'haurien de tancar, va apostar per “la conversió” i, si això no dóna resultat, “anar més enllà”.

I què faria la Santa Seu?

La intervenció de Soler va suscitar nombroses preguntes, la majoria de les quals relacionades amb el procés i situades l'endemà de la independència. Una de les més repetides: “I què faria el Vaticà?” “Normalment la Santa Seu sol establir relacions diplomàtiques amb el nou país”, va contestar.

El papa Francesc –va assegurar– està assabentat del procés. “Treballem per explicar el moment que es viu ara al poble català, per explicar-lo directament des de Catalunya”, va remarcar l'abat de Montserrat, en una intervenció en què va tenir un record per als esforços de Joan Carrera, bisbe auxiliar de Barcelona de profund compromís catalanista –defensava una conferència episcopal pròpia– que va treballar en parròquies perifèriques de Barcelona. Va morir el 2008.

La llei de l'avortament

L'abat Soler també es va referir a la polèmica llei de l'avortament impulsada pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón. “L'Església, en el debat social, ha de dir quina és la seva visió, però no pot pretendre que les lleis responguin al que l'Església pensa, el legislador ha de trobar el més convenient per a tothom.”

La contribució de l'Església en una societat laica va ser un dels altres pilars de la intervenció de Josep Maria Soler. En aquest sentit, va defensar: “Té una paraula a aportar, no a imposar, al conjunt de la societat i, per tant, al debat públic.”

L'abat de Montserrat és el tercer ponent del cicle Moment Zero, que, després de les intervencions del professor d'Esade Àngel Castiñeira i el secretari general de la UGT, Josep Maria Àlvarez, es reprendrà el 27 de febrer amb la participació del sociòleg Salvador Cardús.

L'Església ha de donar més paper a la dona, fer-la més present en els llocs de decisió
És important que el procés es visqui amb serenor i pau, i que no hi hagi crispació ni agressivitat, fet que faria perdre credibilitat
La posició respectuosa de l'altre val d'una manera especial, pels mitjans de comunicació de titularitat o inspiració cristiana
[La posició del govern espanyol] em costa d'entendre, atesa la seriositat del procés. El que caldria és establir ponts de diàleg
No estem davant d'una qüestió partidista o d'una batalla estrictament política, sinó que estem davant d'una qüestió ètica
La pràctica normal del Vaticà si hi ha un estat és reconèixer-lo i establir-hi relacions diplomàtiques
La posició dels bisbes de Catalunya [...] no ha estat compresa en els documents de la Conferència Episcopal Espanyola
Si Catalunya és una nació, tota nació té dret a decidir el seu futur. El poble de Catalunya té dret a ser consultat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Despengen una pancarta independentista de la Casa del Poble de Blanes després d’una concentració unionista

Blanes

Cs reclamarà als alcaldes la presència de la bandera espanyola “a l’interior i l’exterior” dels ajuntaments

Barcelona

Maragall capgira l’oferta de la candidatura única: “Deixo la porta oberta que vingui a la llista qui coincideixi amb ERC”

Barcelona

El Homrani demana “transparència” al govern espanyol sobre l’arribada de menors no acompanyats

Lleida / Balaguer

El PP insisteix amb un nou 155 “sense complexos” que inclogui TV3 i l’escola catalana

Saragossa
Festa de la Rosa

Iceta als independentistes: “Menys romeries a Waterloo i més cap, que és el que no tenen”

Gavà

Unes 1.500 persones encerclen la presó del Puig de les Basses per reclamar que “cap presa política caigui en l’oblit”

Figueres
JORDI PUIGNERÓ
CONSELLER DE POLÍTIQUES DIGITALS I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

“Hem d’aprofitar que a internet no depenem de l’Estat”

barcelona

ERC posarà la banya en un referèndum avalat pel món

barcelona