Una herència incòmoda
La gestació del jardí botànic ha estat sens dubte llarga. Tan llarga que fins i tot ha tingut l'oportunitat de conviure amb tres equips polítics diferents al capdavant del consistori, on el projecte sovint s'ha fet servir com a arma d'atac entre govern i oposició. L'espai va ser un dels darrers projectes estrella de la gestió d'Esteve Ferran (FUPS), que fins al juny de 2007 va ser l'únic alcalde que havia conegut el municipi, i no va escatimar recursos per tirar endavant un jardí pensat, sobretot, per atraure turistes al municipi.
Els maldecaps i els dubtes, però, van començar al principi d'aquest mandat, quan els hereus de Ferran es van quedar a l'oposició pel pacte de govern entre PSC, CiU i RDS. L'executiu d'aleshores va criticar les despeses de manteniment que suposaria l'espai un cop estigués acabat, i fins i tot van encarregar estudis que pronosticaven que el jardí botànic esdevindria un forat negre en relació amb l'economia local a través del qual es perdrien fins a 300.000 euros cada any.
Davant d'aquesta previsió descoratjadora, l'executiu va plantejar un concurs d'idees per fer-lo rendible. Però la convocatòria mai no es va poder arribar a produir ja que les obres semblaven allargar-se gairebé indefinidament. L'any passat la regidoria d'Hisenda va revelar que les pretensions econòmiques de l'adjudicatària de les obres, que reclamava fins a un 50% més del preu per la feina establert inicialment, hi tenien part de culpa.
Aquest cúmul de crítiques ara han tornat a quedar esvaïdes després de la moció de censura que va retornar els impulsors del projecte, FUPS, al poder. El temps, segurament, dirà qui tenia raó.
