Candel, un Mandela català

Saló Sant Jordi, solemnitat institucional. “Paco Candel va ser, d'alguna manera, un Mandela català. Potser a casa n'hem tingut uns quants.” Artur Mas entonava l'agosarada referència en l'acte de celebració del cinquantè aniversari de la publicació d'Els altres catalans. Ara que ha passat mig segle i que no queden ni “els altres” ni “els uns” –i, si en queden, ja no n'hi hauria d'haver–, la Generalitat i la Fundació que duu el nom de l'escriptor van reivindicar el llegat de Candel en un acte que era el principi d'un 2014 commemoratiu també pel que fa a aquest català de sentiment nat fora de Catalunya. Explicava el sociòleg Salvador Cardús que Candel es va negar a titular el llibre amb un “Nosaltres, els immigrants”, potser perquè aleshores ja es manifestava com un vell nouvingut que havia assumit la catalanitat com a destí. Max Cahner i Ramon Bastardas li havien encarregat el llibre per a Edicions 62. Se'n van vendre 30.000 exemplars en tres setmanes.

Un “alquimista de les relacions humanes”, segons Mas. Un “precursor” de la sociologia a Catalunya, a criteri de Cardús. Un imprescindible per a una societat amassada per la immigració de qui Europa sencera hauria de prendre exemple, d'acord amb l'expresident Jordi Pujol. Ara que la Guàrdia Civil dispara pilotes de goma a Ceuta i es continuen ofegant immigrants en l'intent de traspassar la frontera, Candel. Per Pujol, a la Unió no hi ha encara una “consciència clara” ni una doctrina sobre com s'ha d'abordar el problema, i diversos líders europeus li ho han admès: “La resposta que els hem de donar és que vostès encara no han tingut un Candel.” També el director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, Jaume Sobrequés, va reivindicar la vigència del llibre més paradigmàtic de la prolífica carrera de l'escriptor.

Candel, un Mandela a la catalana? Potser sense preveure-ho l'exdiputat al Parlament Rafael Hinojosa va complementar indirectament l'arriscada comparació parlant del barraquisme. Perquè, en aquell franquisme fosc, la màxima pobresa del Somorrostro et podia condemnar a l'ostracisme social allà on es perden abismes marginals de la perifèria. Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel, va destacar l'obra literària de l'home de la Zona Franca com “el màxim símbol de la cohesió social”.

Progrés nacional i progrés social, de bracet. Aquest va ser l'altre missatge de Mas, decidit a recomanar els retrats de la realitat migratòria de Candel als dirigents polítics que alerten de la divisió o de la fractura social per desgastar el procés sobiranista. Però ahir, d'alguna manera, aquell “Catalunya, un sol poble” no hi era tot. ICV va plantar el govern i va denunciar la falta de pluralisme en l'acte. Candel, que va ser senador i regidor a l'Hospitalet de Llobregat, es declarava “fan del PSUC”.