Política

Funerals d'Estat

L'ESTORA

Els actes de l' aniversari dels atemptats de l'onze de març ocuparen merescudament els espais mediàtics , els familiars de les víctimes tenien el dret a manifestar el seu dolor, tanmateix, el conjunt de la societat teníem que recordar aquells succesos.

Ignore, com la gran majoria de ciutadans, qui va dissenyar els esmentat actes, respectant els sentiments de la gent afectada per aquell atemptat injust i criminal, voldria expressar algunes reserves a l'ús que s' ha fet dels esdeveniments així com respecte a la participació de les institucions públiques.

Allò que em continua sorprenent, afecta els anomenats “Funerals d'Estat” tal i com poguérem veure a les pantalles, de forma que el centre de l'efemèride es va materialitzar en la missa, celebrada per a més detalls per Rouco Varela i que presidí la Casa Reial, amb la presencia del govern i dels màxims representants del PSOE.

La qüestió no es nova, puix es venen repetint cerimònies religioses d'una única confessió determinada, la catòlica, amb ocasió d'accidents, catàstrofes,i altres successos importants. Les persones afectades, o els familiars, poden decidir fer la cerimònia que vulguen, altra cosa diferent és l' implicació directa de les altes institucions en un acte religiós, fent-ne de l'acte l'element central de la celebració.

En altres moments tenien sentit els funerals, vivíem una situació predemocràtica, aleshores la presència de dirigents polítics antifranquistes en un funeral podia tenir significat o sentit, així, recorde el cas dels funerals per la mort de Miquel Grau víctima d' una agressió feixista quan penjava cartells convocant la diada del 9 d' Octubre al 1977, quan representants no creients assistirem, a la missa celebrada a l' Església de San Martí a València, puix l' acte implicava que una part de l'Església se sumava.

Ara, però, la situació deuria ser totalment diferent, per tal motiu no trobe justificable els “Funerals d' Estat”.

L'inèrcia, la manipulació interessada des de les instàncies de la jerarquia catòlica, amb la conformitat o complicitat, dels representants institucionals, la trobe fora de lloc, lamentant que gent que es considera d'esquerres jugués en tal sentit. El problema exigiria coherència.

En una escala menor tenim molts exemples, tal és el cas de la processó cívica del 9 d' octubre en la qual s'imposa un “te deum” a la Catedral, amb el qual es vol obligar a assistir als regidors no creients, cal dir, però, que als darrers anys alguns mandataris d'esquerra s'han plantat i han estat al seu lloc.

Algú dirà que aquest és un tema menor, que cal conservar les tradicions, o que no li donem tanta importància. Quant personatges ideològicament tan definits com Rouco Varela aposten per estar-hi aprofitant l'avinentesa per soltar una filípica com la que escoltarem, la importància dels “ funerals” és més que manifesta . No podem admetre una manipulació de tal tipus, allò de “doneu a Déu allò que es de Déu i al César allò que del César” torna de nou a ser una exigència a fer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona