Collboni ‘versus'Andrés
Resultat
L'exdiputat ja apunta a ser candidat del PSC a Barcelona i la regidora de Nou Barris trenca pronòstics en quedar segona en les primàries
Els 7.463 votants en el procés es queden per sota de les expectatives
Els dos aspirants podrien pactar fer un tàndem per a les municipals
Fer travesses d'antuvi en unes eleccions primàries, pot acabar suposant un mal negoci. I les que va celebrar ahir el PSC per escollir el seu cap de llista a l'alcaldia de Barcelona, així ho han acreditat. Després d'una jornada de votació no exempta de polèmica, Jaume Collboni va ratificar la seva condició de favorit i es va imposar folgadament amb 2.539 sufragis. Fins aquí, el guió era l'escrit. Amb el que pocs comptaven, d'entrada, era que la seva rival a la segona volta que, a priori, s'ha de celebrar el proper 5 d'abril, seria Carmen Andrés. Doncs, ves per on, així ha estat. Els 1.702 vots obtinguts per la regidora de Nou Barris la van catapultar a una disputada segona plaça. L'encara president del grup municipal socialista, Jordi Martí (1.515), apareix assenyalat com la gran víctima política de la contesa. De fet, ja s'especula amb la seva imminent renúncia com a cap de la bancada socialista. Ja a una certa distància van quedar Laia Bonet (1.102 suports) i Rocío Martínez Sampere (589).
Al marge del lògic interès pel vencedor, la incògnita central que havia de resoldre la contesa d'ahir era fins a quin punt aconseguia mobilitzar el votant tradicional que el PSC ha anat perdent elecció rere elecció a Barcelona en l'última dècada. Doncs bé, els 7.463 votants finals no representen ni de bon tros una xifra per tirar coets. De fet, militants i càrrecs reunits ahir en el recompte que es va fer a la seu del carrer Nicaragua no amagaven que les expectatives de participació que s'havia fixat el partit no s'havien complert. D'aquests electors, el 70% –5.204– no tenien carnet de la formació, ja que cal no obviar que aquestes eren unes primàries obertes a la ciutadania. La resta corresponien a militants –1.462– i simpatitzants –797–. La controvèrsia del dia va venir arran de la nombrosa, i perfectament organitzada, presència d'immigrats a la seu del PSC de Ciutat Vella, alguns dels quals amb un desconeixement més que explícit sobre el procés. Ahir, però, cap de les candidatures a concurs havia presentat cap queixa o reclamació a l'autoritat electoral. Cas tancat.
La lectura del resultat permet elucubrar que el votant de les primàries ha fet pinya al voltant de les propostes més properes a les essències del partit. Ideològiques i orgàniques. No en va, Collboni ha tingut suports molt robustos tant de la direcció local com de bona part del grup municipal. Carmen Andrés, al seu torn, ha fet la campanya que tocava per les seves característiques, propera a la militància de base, defugint parafernàlies mediàtiques i marcant discurs d'esquerres. De fet, el gros dels seus vots, més de 800, els ha obtingut a Nou Barris, el seu districte i un dels grans feus socialistes a la capital. Per contra, les opcions que buscaven complicitats més enllà dels límits ideològics del PSC –Jordi Martí i, en menor mesura, Laia Bonet– són les grans derrotades. En aquesta tessitura, ja circula la teoria que Jaume Collboni i Carmen Andrés podrien certificar un acord per fer un tàndem electoral i evitar, per tant, anar a una segona volta. Una opció molt ben vista per la cúpula, que considera que reforçaria el missatge que el partit surt unit després d'aquestes primàries.
Trias volia un rival que defensés el dret a decidir
Des de CiU s'observa amb discreció el procés intern dels socialistes barcelonins, ni que sigui per un interès tàctic més que evident. No és cap secret, però, que els estrategues convergents treballen des de fa temps amb la tesi que Jaume Collboni serà el proper contrincant. Tot i que la consigna és mirar-se la cursa des de la barrera, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ja va fer fa pocs dies una primera lectura política, i no precisament elogiosa, d'aquestes primàries. En una entrevista concedida a l'ACN, ahir s'hi va tornar a referir. El batlle va assegurar que volia que les guanyés un candidat que estigui “a favor del dret a decidir” ja que, al seu parer, això seria un factor que podria afavorir una entesa amb el PSC propera. “El fet que els socialistes, i el seu candidat, defensin el dret a decidir és important per al país”, va manifestar. “Ara, pot ser que guanyi un que no hi estigui a favor –hi va afegir– i això pot arribar a ser un problema.” Tot i que ni Jaume Collboni ni Carmen Andrés són contraris a la consulta, sempre que s'ajusti a la tesi que ha de ser acordada, a ningú se li escapa que altres aspirants, com ara Jordi Martí, reunien un perfil sobiranista més marcat. Independentment, però, de qui sigui el seu contrincant, l'alcalde barceloní sosté que la seva obligació serà entendre-s'hi davant el cicle polític que s'albira: “No m'he d'ocupar de qui s'endú les primàries, he d'intentar trobar vies de diàleg que facin les coses fàcils pel futur de la ciutat”, va sentenciar.
