Preparen un documental de la batalla de l'Ebre que inclourà imatges inèdites
L'associació No Jubilem la Memòria ha comprat els drets de la pel·lícula, que s'ha descobert en un arxiu de Nova York
Preludi de l'última batalla. Aquest és el títol d'un documental professional que està començant a agafar forma i que està sent impulsat des de l'entitat No Jubilem la Memòria, la presidenta de la qual és la doctora en història Angela Jackson, estudiosa de les Brigades Internacionals i del paper de les dones anglosaxones en la Guerra Civil. El responsable de l'equip encarregat d'elaborar-lo és el periodista Toni Orensanz, qui explica que actualment està «en fase de postproducció». Pel que fa al seu contingut, detalla que el documental se centrarà en el Priorat, ja que és la comarca on gran part del contingent de les Brigades Internacionals es van establir per preparar durant mesos la batalla de l'Ebre, on van rebre visites de personalitats d'aquella època, com per exemple de la política índia Indira Gandhi, i també on els brigadistes van protagonitzar la seva última desfilada militar abans de l'homenatge popular que se'ls va fer a Barcelona.
L'objectiu d'aquesta iniciativa, en part, és explorar en la vessant humana, de tal manera que s'ajudi a entendre com eren els joves brigadistes que van arribar de diferents parts del món per lluitar contra el feixisme, com eren percebuts per part de la població i per què es conserva bon record d'aquell període de convivència malgrat la gran duresa que va caracteritzar-lo. Algunes d'aquestes situacions són colpidores, com ara la relació sentimental que va sorgir entre el brigadista austríac Rudi Friëmel i la miliciana Margarida Ferrer, que van acabar protagonitzant l'únic casament que es va permetre al camp d'extermini d'Auschwitz.
Després d'anys de recerca, l'estada de les Brigades Internacionals a la rereguarda prioratina està molt ben documentada gràcies al treball de l'associació No Jubilem la Memòria, que ha aconseguit aplegar centenars de fotografies inèdites tant a Catalunya com en arxius de París, Londres, Moscou, Nova York i Ottawa. La darrera gran troballa, a banda, ha estat una pel·lícula cinematogràfica en 16 mil·límetres –inèdita fins ara–, a l'arxiu de la Universitat de Nova York, i en la qual surten, entre d'altres, imatges cinematogràfiques dels soldats fent maniobres, relacionant-se amb la població o ajudant els pagesos en les tasques del camp.
Per arrodonir-ho, s'han realitzat desenes d'entrevistes tant a brigadistes internacionals com a veïns de diferents localitats del Priorat que hi van conviure. Tal com consta en la redacció del projecte, doncs, el fil conductor del documental seran «les seves experiències, la seva memòria, el seu record». Tot plegat, a més, es complementarà amb testimonis que permetin contextualitzar aquest període històric; que ajudin a entendre el moment i, per tant, que aportin una visió més àmplia.
Projectar-lo als instituts
Per tirar endavant el projecte audiovisual, la direcció general de la Memòria Democràtica del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació ha atorgat una subvenció de 3.748 euros a l'entitat No Jubilem la Memòria. Un cop estigui elaborat el documental, l'objectiu és adreçar-lo a tots els interessats en la Guerra Civil i en la memòria de la lluita antifeixista però, especialment, que tingui un caràcter educatiu i que es projecti als instituts. L'entitat col·labora de manera habitual amb altres associacions d'estudi de les Brigades Internacionals dels Estats Units i del Regne Unit, coma ara l'Abraham Lincoln Brigade Archive (ALBA) i la International Brigade Memorial Trust, de tal manera que es preveu que el documental sigui subtitulat en anglès, i que es difongui a través d'aquestes institucions.
Des de congressos fins a publicacions
La Generalitat, des de l'any 2005, ha obert convocatòries de subvencions per donar suport a projectes de restitució de la memòria històrica de la lluita per a la democràcia i dels seus processos en la societat catalana. Les actuacions que poden ser objecte de rebre una ajuda econòmica es classifiquen en sis camps diferents. El primer d'ells són les iniciatives commemoratives d'esdeveniments relacionats, entre d'altres, amb l'exili, la repressió, la resistència i la construcció de la societat democràtica, o bé l'homenatge de persones que es van distingir pel seu compromís. Altres àmbits serien l'organització de congressos, simposis, jornades, seminaris i exposicions temporals; la recerca documental orientada a la reconstrucció de fets relacionats amb la segona República, la Generalitat republicana, la Guerra Civil, la repressió de la dictadura, l'exili i la resistència democràtica, i la transició; així com projectes de recuperació de la memòria oral, consistents tant en l'enregistrament audiovisual com en la transcripció de les entrevistes, i finalment en l'edició en format digital de tot el material obtingut. Paral·lelament, s'hi sumarien les publicacions referents a tot aquest període històric –aquests projectes han de partir d'una recerca prèvia de la qual es pugui aportar una informació detallada, i en què els autors també especifiquin quines pautes metodològiques han seguit– i, en últim terme, aquells projectes transversals per a la recuperació de la memòria històrica que combinin tos els àmbits.
