Els federalistes del Quebec, a punt per desallotjar Marois

La primera ministra del Quebec, la sobiranista Pauline Marois, es perfila com la gran víctima d'ella mateixa, si es confirma la davallada que predeien les enquestes, en les eleccions a l'Assemblea Nacional d'ahir a la província francòfona canadenca. Només 18 mesos després d'haver guanyat els anteriors comicis amb 54 diputats, Marois va decidir estripar les cartes per aconseguir la majoria absoluta en una nova contesa (63 de 125 escons). Però no solament no assoliria el propòsit, sinó que el favorit, el federalista Partit Liberal (PLQ), encapçalat per Philippe Couillard, la podria superar per gairebé deu punts.

Poc es pensava la primera ministra del Partit Quebequès (PQ) fa un mes, quan va convocar els ciutadans a les urnes, que les coses es torçarien tant. El transvasament de vots a la tercera força, la Coalició Avenir Quebec (CAQ), del nacionalista François Legault, es podria convertir en el factor determinant per permetre que els liberals s'alcin amb la victòria. “Hem provat la recepta liberal i no funciona; hem provat la recepta del PQ i tampoc. Podem provar-ne una altra?”, apel·lava Legault com a tercera via en una OPA als votants dels dos contrincants. Aquest antic empresari pretén convertir-se en l'àrbitre de la política quebequesa, avalat per una remuntada espectacular en els sondejos, del 15 al 23%.

També és veritat que, malgrat la derrota anunciada del PQ, les enquestes sobre les eleccions recents a les províncies canadenques d'Alberta i de la Colúmbia Britànica eren totalment errònies.

Però des que Marois va anunciar que el magnat de la comunicació Pierre Karl Péladeau lluitaria per un dels escons, la campanya s'ha centrat en la possibilitat de convocar un altre referèndum per decidir el futur del Quebec. Malgrat que la independència és una raó de ser del PQ, el mateix partit resta importància a aquest horitzó per evitar espantar el votant que es vol mantenir al Canadà. Així, no està clar quin bé ha pogut fer al partit que Péladeau, també conegut amb les sigles PKP, es declarés sobiranista amb el puny alçat i expressés la seva voluntat de “fer del Quebec un país”. Si el PQ aconseguís mantenir un govern en minoria, no seria capaç de posar en marxa el referèndum.

En dues ocasions, el 1980 per vint punts percentuals i el 1995 per només un, els quebequesos han rebutjat la independència i una majoria sòlida s'oposa, ara per ara, a una tercera consulta. “Mentre els quebequesos no estiguin a punt” no hi haurà referèndum, deia Marois.

L'economia és l'altre eix de la campanya, de manera que les últimes dades de l'atur, que hauria reculat, podrien incidir en el resultat final: mentre Marois remarcava que “la confiança ha tornat al Quebec”, Couillard prometia el seu suport a l'explotació petroliera i les inversions en indústria.

En aquest context, el PQ juga també la carta del secularisme, que persegueix la prohibició per als treballadors públics de mostrar símbols religiosos a la feina, davant la preocupació de molts ciutadans francòfons per la sensació de pèrdua d'identitat col·lectiva.