Junqueras, l'alcaldia abans que Rajoy

Tres quarts de quatre de la tarda d'ahir. Poc, per no dir poquíssim, moviment a la plaça de la vila de Sant Vicenç dels Horts. Des d'un carrer lateral, arriba l'alcalde i president d'ERC, Oriol Junqueras, acompanyat de la seva dona i el fill d'un any i mig. Saluda la propietària d'un bar i va cap a l'ajuntament, on veurà el debat del Congrés. “No n'esperem res”, alerta abans que comencin les intervencions. No es mostra especialment entusiasmat. Ja se sap quin serà el resultat.

Junqueras es posa còmode al despatx de l'alcaldia acompanyat només del seu cap de gabinet i de la secretària del consistori. A la televisió ja hi ha posat el 3/24. Una tele, per cert, que no arriba a les vint polzades. Acostumats a veure Mariano Rajoy en plasma, aquest cop tocarà fer-ho en un format molt reduït. “Som austers”, diu irònicament Junqueras, que explica que ha decidit no anar a Madrid perquè la veritable protagonista és Marta Rovira. “És Madame Procés”, hi afegeix, en referència a l'expressió que fa servir Alfred Bosch per definir la secretària general dels republicans.

El primer a pujar al faristol és Jordi Turull. Junqueras ho analitza tranquil·lament sense dir res. Silenci sepulcral. Arriba el torn de Marta Rovira i, ara sí, el president d'ERC s'activa. Rovira baixa per les escales i dóna la mà a Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría, en un gest que els republicans tenien preparat amb antelació. Junqueras esbossa un mig somriure. “Bé, bé”, destaca. La diputada arrenca i saluda bona part dels assistents. “Al·lucinen”, diu Junqueras. Rovira, a qui al començament es veu un pèl nerviosa, desenvolupa la seva argumentació, i, quan acaba, Junqueras es desfà en elogis. “Ha estat molt propera i amb un to adequat. Està molt bé que aquest discurs l'hagi fet una mare, una dona jove i una política nova... És molt simbòlic.” Moment en què aprofita per felicitar Rovira per Whatsapp. “Perfecte”, li escriu. Surt Joan Herrera, però Junqueras continua enganxat al mòbil. Fa una piulada en què lloa el paper de la seva número dos i ressalta que “avui, a ulls del món, tots junts fem una sòlida passa cap a un futur millor”.

Després d'Herrera, puja Mariano Rajoy. El líder d'ERC s'ho mira amb desídia i amb poc interès –“ja sabem què dirà”, comenta– i opta per enviar més Whatsapp als seus col·laboradors. Només aixeca la mirada quan el cap de l'executiu espanyol avisa que la Constitució no permet la consulta. “Quina mania”, li replica. Fa una altra piulada: “Estic segur que ningú en té cap dubte, però, en tot cas, deixeu-me recordar que mai ens resignarem a no votar... Donec perficiam.” Rajoy parla i parla, però Junqueras, al cap d'un quart d'hora, tanca el televisor. Ja en té prou. El no de Rajoy està més clar que l'aigua. “Me'n vaig a passejar pel poble i a fer d'alcalde”, remata.