Assalt a la rebel·lió

Kíev va llançar finalment ahir l'operació antiterrorista per combatre l'alçament a l'est del país dels manifestants prorussos partidaris del federalisme a Ucraïna i va crear l'alarma a Rússia que una escalada de violència podria desembocar en una guerra civil.

Els activistes que ocupen diversos edificis administratius i comissaries policials i que no reconeixen les noves autoritats estatals no van fer cas de l'ultimàtum del govern de desallotjar les institucions abans de dilluns al matí. El president en funcions, Oleksandr Turxínov, va anunciar ahir que l'operació antiterrorista havia començat a la matinada a la regió de Donetsk i que es durà a terme “per etapes, de manera sospesada i responsable”. En diverses ocasions Turxínov ha acusat directament Moscou d'haver enviat agents russos per desestabilitzar el país i ahir va reiterar que “l'objectiu d'aquestes accions és defensar els ciutadans d'Ucraïna, frenar el terror i els intents de desmembrar el país”.

Durant el dia d'ahir la situació va ser especialment tensa a l'aeròdrom militar de la ciutat de Krematorsk durant l'assalt per recuperar el control de les instal·lacions. Al vespre el president ucraïnès va anunciar que “les forces especials ucraïneses havien alliberat l'aeroport de la ciutat de Krematorsk dels terroristes”. El Ministeri de Defensa va informar que no hi havia hagut baixes entre les tropes però no va dir si n'hi havia hagut entre els manifestants. Prèviament, els canals russos havien fet córrer la notícia que almenys hi havia hagut quatre morts i l'agència Ria Nóvosti destacava les declaracions d'un representant de les anomenades forces d'autodefensa que denunciava que “mercenaris de l'agència privada nord-americana Blackwater” havien ajudat les forces ucraïneses.

Mentrestant a la ciutat de Slaviansk, bloquejada des de fa uns dies pels manifestants prorussos i on diumenge van morir almenys dues persones, hi va arribar una columna de tropes ucraïneses formada per uns 500 militars, 20 tancs, 2 helicòpters i uns quants autobusos, segons testimonis a la ciutat. L'alcaldessa de Slaviansk, Nelia Xtepa, va explicar ahir als periodistes que a la ciutat hi havia arribat gent armada i que els milicians havien confiscat a la policia unes 400 pistoles i 20 metralladores i les havien repartit entre la gent. Diumenge Xtepa havia expressat el seu suport als manifestants prorussos, però ahir va confessar que ho havia fet per alliberar els 278 ostatges dels edificis ocupats. El Servei de Seguretat d'Ucraïna va anunciar ahir que havia determinat la identitat del coordinador dels manifestants prorussos de Slaviansk, un ciutadà rus membre de l'espionatge de l'estat major rus.

La comunitat internacional i Kíev han acusat Rússia d'estar al darrere de les protestes amb l'objectiu de desestabilitzar el país i desacreditar les autoritats de Kíev, que encara no reconeix. Ahir el secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, va declarar que “Rússia hauria de deixar de ser part del problema i començar a ser part de la solució” i va destacar que “la mà de Rússia està profundament implicada” en les accions violentes a l'est d'Ucraïna.

Des de Moscou, el cap del Kremlin, Dmitri Peskov, va qualificar d'“absurdes” les declaracions que insinuen que Rússia té tropes a Ucraïna, mentre la diplomàcia russa alertava que l'escalada de violència frustraria les negociacions internacionals de demà. El cap del Kremlin, Vladímir Putin, va parlar per telèfon amb el secretari general de l'ONU, Ban Ki Moon, i va insistir que “la part russa espera de l'ONU i de la comunitat internacional una condemna clara d'aquestes accions anticonstitucionals”.

El primer ministre rus, Dmitri Medvédev, va declarar que “Ucraïna és al llindar de la guerra civil” i que confia que les autoritats ucraïneses tinguin prou seny per evitar-la. Medvédev va defensar el dret dels prorussos a manifestar-se i va insistir que l'única sortida a la crisi és el diàleg nacional, en què tots els grups ètnics d'Ucraïna se sentin representats.