Comentari sobre aquella República

Amb ocasió del 14 d' abril recordem la II República, hi ha qui ho fa amb la perspectiva de fer camí cap una nova etapa republicana, opció legitima com han sancionat els tribunals, sempre que tal ideal s'expresse democràtica i pacíficament, altres ciutadans ho fan per diferents motius. El cas és que aquella curta experiència aporta l'explicació d'un passat no llunyà, i ens ajuda, també, a afrontar problemes socials o polítics del present.

Celebrar un aniversari és un bon motiu per reflexionar i extreure conclusions, òbviament, situant-se en un context que no és l' actual. L'efemèride implica el reconeixement explícit del caràcter colpista del franquisme, tenint clar que l'experiència republicana no fracassà sinó que fou vençuda per les armes. Avui, la immensa majoria d'historiadors coincideixen en el balanç positiu, i també, en relació a les insuficiències i contradiccions que es fan donar des del 14 d' abril del 1931 fins l'esclat de la guerra el 1936.

La Constitució de 1931 fou el resultat de negociacions i pactes, amb un procés constituent marcat per grans qüestions pendents: el retard cultural i educatiu, el problema de la distribució de la terra, les reivindicacions socials, les exigències de Catalunya i Euskadi, el paper de l'església catòlica,la igualtat, l'exercit i els militars. Aquest regim legal en molts aspectes es concretaria en acords precaris o de mínims, cas de les autonomies, puix, també en aquella ocasió va prevaldre la concepció d'Espanya com a única nació.

Es va encetar, doncs, un procés de modernització, exemples clars son l'impuls de l' ensenyament públic, el vot femení, i la separació clara estre l'església i les institucions. Des dels primers moments una part important de la dreta es situa al marge de la legalitat, ja en 1932 Sanjurjo intentà un colp d'estat, sense èxit i, cal recordar, sense el càstig exemplar que els seus promotors es mereixien. Cal fer esment a les resistències legals i il·legals a les reformes socials i agràries, o a l'eliminació dels privilegis de l'església catòlica, fent-ne ús de tots els mitjans a l'abast i, finalment, a l'alçament militar de 1936.

Un capítol que ens interessa recordar seria el corresponent al comportament de les esquerres, en aquest hi ha controvèrsies encara en l' aire. La República va estar sotmesa a una pressió permanent des d' una part de l' esquerra i el sindicalisme, així, es produïren xicotets alçament armats en alguns punts de l'estat, la revolució d'Astúries de 1934, les revoltes del Baix Llobregat, algunes accions incontrolades de crema d'esglésies, i el drama de Casas Viejas.

Per altra banda, un sector important del moviment obrer volia ignorar el paper del vot en democràcia, practicant un abstencionisme al meu parer suïcida; tampoc podem ignorar les dissensions entre els partits i al seu si, en gran part degudes a enfrontaments personals entre líders. Es cert que moltes expectatives, en quant a la reforma agrària o a les millores socials es quedaren al calaix, frustrant expectatives, així i tot, sembla que va haver-hi excessos.

Parlar d'errades per part de les esquerres no invalida el pas positiu que s'encetà, simplement dona llum, ajuda a pensar. Dos republicans valencians, de clar compromís, ens han deixat alguna valoració crítica sobre el moment : Vicent Marco i Miranda, i Juan Gil Albert. El primer, periodista i polític, a les seues memòries conclou:“No és que les masses obreres actuaren sempre amb justícia i encert, però tampoc els governants s'apressuraren a llevar-li motius de protesta. Ens mancà a tots empenta revolucionaria... energia en l'acció i aplicació de les lleis”; per las seua banda el poeta Gil Albert assenyalaria, a l' Obra “Drama Patrio”, que la República va arribar ja tard, i que els dirigents que provenien de les classes mitjanes van estar desbordats per les necessitats, ja que “els bons desitjos no aconseguien més que resultats de superfície...”.

Recuperar els valors de la República, clar que sí, amb aquells aspectes que comportem tanmateix elements crítics que poden enriquir el nostre bagatge esquerrà i nacional.