Estat propi, Constitució pròpia
Deu juristes ja treballen en l'articulat d'una futura carta magna catalana
L'esborrany tindrà menys de 100 articles, i aposta perquè l'estat es configuri com a república
La futura Constitució catalana pren forma. O almenys això s'ha proposat un grup de deu juristes que hi treballen des de fa mesos amb l'objectiu que pugui servir de base per al redactat definitiu, que s'acabaria de perfilar en el cas que Catalunya assoleixi la independència. Actualment, a l'esborrany hi ha redactats quasi la meitat dels 100 articles proposats pels experts, que han pres com a referència els models nòrdics i l'americà. En l'article primer, s'estableix que Catalunya és una nació que es configura “des del punt de vista juridicopolític com una república”. Aquest i la limitació a dos mandats per a tots els alts càrrecs de l'executiu són els elements més innovadors d'una proposta que pretén trencar amb l'excessiva reglamentació de la carta magna espanyola, redactada a l'inici de la Transició i blindada de manera que resulti molt difícil canviar-la tal com s'ha posat de manifest a propòsit del procés sobiranista.
El magistrat de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal va admetre ahir l'existència d'aquest grup de treball, del qual formen part, a més d'ell mateix, tres jutges, quatre professors de dret constitucional i dos advocats. Amb tot, va insistir a qualificar de “molt preliminar” el contingut de l'esborrany –avançat en part per El Mundo aquest diumenge–, al qual s'afegiran amb tota probabilitat “altres propostes elaborades per altres experts”. El jutge Vidal va subratllar que la redacció del projecte de carta magna no respon a “cap encàrrec oficial”, però va admetre que estan al cas del projecte representants de tots els partits que van acordar la pregunta i la data de la consulta –CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP– a més d'entitats de la societat civil com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Catalunya Sí i el Procés Constituent. “La iniciativa ha estat nostra, però tots estan assabentats del que fem”, va assegurar.
Pistes en el ‘Moment zero'
Pel que fa al funcionament, el col·lectiu s'ha dividit en diversos grups de treball, que s'encarreguen d'aspectes concrets en funció de la seva especialitat. “Jo m'estic centrant en els aspectes relatius al funcionament del poder judicial en aquesta hipotètica república catalana”, va declarar Vidal, que el 27 de març, durant la seva participació en un dinar del cicle Moment zero, coorganitzat per l'entitat homònima, aquest diari i el Born Centre Cultural, va donar força pistes sobre la seva proposta. En aquella trobada, el magistrat va apostar per un augment substancial del nombre de jutges, amb l'objectiu d'assegurar un funcionament més àgil del sistema, que hauria de poder resoldre el 90% dels plets en el termini d'un any. Entre molts altres aspectes, també es va referir a la necessitat de territorialitzar la justícia, i a la creació d'un Tribunal Suprem de Catalunya com a última instància judicial del futur estat català. Aquest tribunal disposaria, segons va dir aleshores, de quatre sales especialitzades i una cinquena amb competències exclusives en matèria constitucional. Fins i tot va avançar la fórmula per escollir els cinc membres d'aquesta darrera sala: un, per la votació a favor de dos terços del Parlament; el segon, per l'acord majoritari del Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya; el tercer, per la designació dels membres de la carrera judicial; el quart, per l'acord dels síndics i defensors de la ciutadania, i l'últim, per elecció directa dels ciutadans. “Volem viure en una Catalunya nova, republicana, democràtica, plural i inclusiva”, va emfasitzar.
Santiago Vidal va ser un dels 31 jutges que el mes de febrer passat van firmar un manifest a favor de la celebració de la consulta. Ahir es va saber que el comissari que suposadament va encarregar un informe sobre els signants que es va acabar filtrant al diari La Razón haurà de declarar demà en presència del jutge que investiga el cas.
LES FRASES DE SANTIAGO VIDAL
L'ANC també s'hi posa
El grup de juristes encapçalat per Santiago Vidal no és l'únic que treballa en la redacció d'un esborrany de Constitució per a un eventual estat català. L'ANC també s'hi posarà en els pròxims dies, en compliment del full de ruta que l'entitat va aprovar el mes passat a Tarragona. Tot i que el document fixava la diada de Sant Jordi d'enguany com a data d'inici dels treballs previs a la redacció de la carta magna, la iniciativa oberta “a tota la societat i a les organitzacions de la societat civil” es posarà en marxa la setmana vinent en el marc de la campanya El país que volem, una de les cinc que l'entitat preveu tenir activades en els pròxims mesos per donar impuls al procés. D'altra banda, hi ha un precedent de Constitució catalana: l'any 2010, Reagrupament va difondre una proposta amb 26 articles i quatre disposicions transitòries.
