Vodevil a can PSC

El mateix Salvador Dalí hauria signat el surrealista vodevil que s'està vivint a can PSC i que ahir va tenir un dels màxims exponents. A les deu del matí, tot estava tranquil al carrer Nicaragua. Els consellers nacionals agafaven lloc i els mitjans de comunicació esperaven l'entrada dels capitostos socialistes, amb una especial atenció cap a Núria Parlon, que havia de ser la dona del dia.

Però l'alcaldessa de Santa Coloma no arribava i a un quart d'onze Celestino Corbacho va donar per iniciada la reunió. Al cap de poc va fer acte de presència, tot i que no va entrar ni a la sala. Mentre l'exalcalde de l'Hospitalet es dirigia als assistents, Parlon va fer unes ràpides declaracions als mitjans de comunicació per explicar que no seria la substituta de Pere Navarro. Sorpresa majúscula.

El dia anterior, en la presentació d'un llibre a Palafrugell, ja havia deixat anar que encara s'ho estava rumiant, tot i que semblava la típica maniobra de distracció a l'espera d'anunciar-ho en el consell. Però no va ser així. Parlon va donar un sonor cop de puny sobre la taula. Només va parlar un parell de minuts a la premsa i va marxar de Nicaragua davant de l'estupefacció de molts, que almenys esperaven que participés en la trobada. Tal devia ser l'enuig de Parlon, que ha vist com alguns homes forts del partit no li han acceptat la seva renovació, que va decidir fugir per la porta del darrere.

La notícia va córrer com la pólvora i alguns consellers nacionals no s'ho podien ni creure. Quan tot apuntava que per fi els socialistes tenien un guió escrit i tancat per poder començar a treure el cap, tot se'n va anar en orris en un tres i no res. El panorama és tan esperpèntic que es pot llegir com l'antítesi de la magistral escena del camerot dels germans Marx a Una nit a l'òpera. Allà tothom volia entrar en una minúscula habitació i s'apilonaven els uns sobre els altres i al PSC tothom fuig. Qui sembla que no vulgui fugir és Miquel Iceta, que s'ha posat al servei de l'organització. L'any 2011 ja va fer un intent per ser secretari general, però a última hora se'n va desdir. Ahir va tornar a oferir-se en cas que el partit el necessiti i va recordar que el PSC ha de ser “plural” i “divers”. Iceta va ser un dels trenta dirigents que van intervenir, a porta tancada, en el consell. Alguns, com ara l'expresident de la Generalitat, José Montilla, va assegurar que havia faltat “lleialtat”, mentre que d'altres, com el secretari d'acció política, Antoni Balmón, va destacar que el partit està “trinxat” i va reclamar que hi hagi unitat d'una vegada per totes. A la sortida Balmón no va voler comentar res i l'únic que va dir és que “ens en sortirem”. Els crítics, per contra, van lamentar que l'aparell continuï “enrocat” en el tema nacional i, fins i tot, algú insinuava que el PSC està actualment “segrestat” pels Balmón, Iceta i Sala.

Ara, com és habitual, comencen les travesses. Iceta és un dels favorits, però tampoc no es poden descartar Joan Ignasi Elena o Montserrat Tura; i demà, el primer secretari a Palafolls, Josep Rueda, formalitzarà la seva candidatura.