Mas condiciona el mandat al 9-N
El president avançarà les eleccions si no es pot assegurar una consulta amb “garanties democràtiques”
Avisa que la unitat és com “una figura de porcellana”
Mas va intentar destacar que hi ha govern al marge del 9-N
Davant de les incerteses que planen sobre la consulta, el president de la Generalitat va verbalitzar ahir al Parlament el que era vox populi des de fa temps: desitja mantenir-se al govern fins a finals del 2016, però el seu mandat dependrà del fet que el 9 de novembre els ciutadans puguin votar “amb plenes garanties democràtiques”. En el discurs d'obertura del debat de política general que enceta la tardor institucional més decisiva, Mas admetia la possibilitat d'un avançament electoral amb caràcter plebiscitari. Constatava que és una decisió que no només depèn d'ell i advertia que la unitat dels partits proconsulta és com “una figura de porcellana” que ha de ser tractada amb delicadesa.
No era, però, un missatge només adreçat als partits catalans. De manera indirecta, Mas també advertia a Mariano Rajoy que no retirarà la consulta, que no aguantarà la legislatura amb un soci de governabilitat alternatiu a ERC si no hi ha votació i que, si Madrid no cedeix, potser s'haurà d'entendre amb un altre president de la Generalitat.
Garanties i consens
Mas ha aparcat definitivament el discurs de la legalitat que ha provocat tantes divergències dins del govern, amb Unió i amb ERC, i se centra ara en el de les garanties. Són, ara mateix, la condició imprescindible perquè Mas tiri endavant la consulta que convocarà formalment després que, divendres, el Parlament aprovi la llei que l'ha d'emparar. Mas “confia” que el 9-N els catalans podran decidir el futur del país a les urnes i que “el resultat podrà ser llegit amb nitidesa i democràticament acceptat per tothom”.
En el paquet de les “garanties democràtiques” imprescindibles, que no va desgranar, Mas hi inclou el requeriment del reconeixement internacional del resultat i la superació d'un eventual boicot del PP i dels socialistes perquè els partidaris del no a la independència s'abstinguin. Hi ha condicionants, però, que no són a les seves mans i no pot garantir que se celebri la convocatòria.
Per això ahir va mesurar extremadament les seves paraules. Mas va indicar que li agradaria arribar “si es pot” al 2016 i va entonar un llarg discurs accentuat en positiu i centrat en la recuperació econòmica, les polítiques socials, la transparència i la funció pública per argumentar que hi ha govern i projecte de futur més enllà de la consulta. Mas va llistar fins a 70 iniciatives a desenvolupar per intentar transmetre que, malgrat les tendències recentralitzadores de Madrid, les escasses competències, la imposició d'un objectiu de dèficit arbitrari, les retallades, l'espoli fiscal, l'impagament dels deutes de l'Estat, i el rebuig de Rajoy a renovar el finançament incomplint la llei orgànica que el regula (la LOFCA), Catalunya “se'n comença a sortir”. “Malgrat les condicions adverses que ens frenen i ens limiten, Catalunya està duent a terme un gran esforç per capgirar la situació”, va reblar. Fins i tot es va mostrar convençut que, si tingués instruments d'estat, Catalunya podria aspirar a ser un país “capdavanter, just i d'alta qualitat”. Una hora després es rendia a l'evidència: el 9-N condiciona el seu segon mandat al capdavant del govern.
“Tot i que està sobretot en les meves mans, vostès han d'entendre que no només està en les meves mans”, va dir, sobre la consulta i la legislatura. ERC va fer pinya amb Mas. Els republicans es va comprometre a mantenir el consens i van convenir que el president podrà esgotar la legislatura si els ciutadans voten al novembre. ICV-EUIA va replicar a Mas que el mandat depèn d'ell. La CUP va lamentar que situés les eleccions anticipades com l'escenari més probable. El PSC, el PP i C's van donar per fet que el també líder de CiU s'acosta al final de la seva trajectòria política.
“Il·lusió” per l'estat
En la mateixa línia de coresponsabilitzar les forces sobiranistes en les setmanes complicades que s'acosten, Mas va insistir que, quan el govern espanyol impugni la llei de consultes i el decret de convocatòria, citarà tots els líders per acordar el camí a seguir. Amb la ressaca de l'èxit de la Diada, Mas va constatar que la majoria de catalans viuen un procés de “desconnexió” amb l'Estat espanyol que no s'ha traduït en “emprenyament” sinó en “il·lusió” per construir un estat nou. Es va mostrar convençut que són persones que veuen els “errors” i “debilitats” de la política catalana, però que confien alhora en la capacitat i el talent de Catalunya per convertir-se en “un país pròsper, benestant, equitatiu i d'alta qualitat democràtica”.
En l'enèsim intent per convèncer Madrid de la conveniència que no s'oposi a la consulta, Mas va instar els partits autonomistes a canviar el seu rebuig a la votació per una campanya per convèncer l'electorat dels beneficis de quedar-se a Espanya. En el compte enrere per a la cita del novembre, el president de la Generalitat va rebutjar la gastada comparació del xoc de trens. “Perquè n'hi hagi caldria anar per la mateixa via i en direcció contrària”, va constatar. Creu que Catalunya i Espanya van per vies diferents i amb destinacions dispars. Amb el pacte constitucional esgotat i Rajoy armat amb la carta magna per vetar les urnes, Mas es referma en la consulta. Si no, hi haurà eleccions.
LES FRASES DE MAS
L'ombra del cas Pujol, a l'hemicicle
Era la primera vegada que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol no escoltava el debat de política general des de la tribuna de convidats. Artur Mas no es va referir explícitament al cas Pujol, però va fer una defensa aferrissada de les polítiques de transparència que ha implantat el seu executiu i va reiterar la seva voluntat de lluitar contra les “irregularitats” i la “corrupció” amb independència de qui sigui que les promogui. Era una referència inequívoca a la confessió de frau fiscal de l'expresident, el mateix dia que Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona declaraven a l'Audiencia Nacional sobre el possible cobrament de comissions il·legals.
En concret, va recordar que el govern va rebre la màxima puntuació de Transparència Internacional pel nou portal en què exposa la informació pública, i va remarcar que l'executiu fa públiques les retribucions dels càrrecs electes, alts càrrecs i assimilats. També va subratllar, entre altres mesures, la creació d'una oficina de supervisió de la contractació pública.
