Paraula d'universitari

Són les deu del matí i la plaça Cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) està gairebé buida. Sento remor de veus. Provenen del bar. Fa bon dia i els universitaris aprofiten per prendre el cafè a la terrassa i per parlar. “El procés, la consulta... som monotemàtics”, diuen amb un somriure als llavis un grup d'estudiants de política i sociologia. Tenen les idees clares i ho demostren en cada comentari. En un moment, munten un debat. Es respecten els torns, argumenten i van canviant de tema amb rapidesa. “El garant de tot el procés ha estat el poble”, diu Nil Dot. Discrepen sobre “el nou 9-N” perquè per uns s'ha convertit en “una consulta descafeïnada”, com diu Dani Tubau, i per altres sembla que ha de ser una nova demostració del sentir del poble perquè tingui conseqüències polítiques, com apunta Dot. La majoria d'ells, almenys aquesta vegada cap fa un comentari en veu alta en contra, creuen que hi haurà eleccions anticipades i que la clau serà quins blocs es presenten. Es nota que la política els agrada. Es nota que han parlat molt sobre el tema, que estan implicats en el procés i que, sobretot, hi ha respecte. Com apunta Laura Gràcia, l'única noia del grup, “el que tenim en comú és que tots som militants d'algun espai de participació política”.

Marxo i m'acosto a una altra taula. Aquest cop hi ha un parell de noies assegudes. Són estudiants de tercer de sociologia que tampoc tenen cap problema per donar la seva opinió. “Estem en un moment de canvi”, diu Paula Serrano. Afegeix: “Quan queda tan poc pel 9-N... és un moment clau perquè tots els partits s'estan retratant.” A la Clara Massana, la nova proposta de consulta no li acaba de fer el pes: “Em sembla perfecte que s'hagin intentat esgotar tots els mitjans democràtics però no és el que m'esperava.” Diuen que han participat en totes les manifestacions a favor del dret a decidir i veuen com un fet positiu que la gent es mogui. “Ja era hora!”, diu Massana. Pel que fa a uns possibles comicis tenen una petició: “Hauria d'haver-hi unitat i defensar els interessos del poble.” Serrano també fa una crida més àmplia i comenta: “Espero que la gent no giri full i s'oblidi de tot el que s'ha fet fins ara.” Una tercera companya escolta la conversa sense dir res. Ho fa per respecte perquè s'ha sumat més tard al grup o perquè simplement vol restar en silenci. No passa res. Les deixo i vaig cap al centre de la plaça a parlar amb una noia que busca alguna cosa a la bossa. És l'Aina Castellà, una estudiant d'administració i direcció d'empreses (ADE) i dret. Té vint anys i un posicionament diferent: “Per mi falla el sistema polític general. No crec que la independència sigui la solució sinó que cal un canvi de soca-rel del sistema.” Tot i que creu que no hi haurà consulta, defensa que estaria bé que es fes per saber què pensa la gent. Diu que a l'Autònoma, universitat que qualifica d'“activa i reivindicativa”, és normal trobar grupets d'estudiants parlant del procés “en general”. Considera que “hi ha gent que s'ha sumat al moviment independentista sense tenir tota la informació”. Almenys a ella, potser per la carrera que estudia, li agradaria tenir-ne més.

Són gairebé les dotze del migdia i trobo a l'altra punta de la plaça, asseguda al bar, la Maria Estévez, una estudiant de primer d'educació primària en anglès. Diu amb claredat: “Jo dubto. No m'agraden els extrems: ni el no pel no ni el sí pel sí.” Té ganes de parlar perquè és un tema que la preocupa, però no sembla d'aquelles preocupacions que li treguin la son sinó de les que fan pensar i plantejar preguntes i buscar respostes. “No sóc d'aquí ni d'allà. Sóc persona”, diu en un plantejament que considera una mica hippy. En tot cas, també reclama més informació: “Si s'aconsegueix la independència no hi haurà més retallades, ni corrupció... què passarà després?” La deixo amb els seus dubtes.