Cinc setmanes per frenar Boko Haram
Els combatents amenacen amb impedir les eleccions a Nigèria, que ja es van ajornar per l'augment dels atacs
El grup millora l'estratègia comunicativa per assemblar-se a Estat Islàmic
L'ombra de Boko Haram, grup islamista nascut el 2002 i que s'ha fet fort al nord de Nigèria, és molt allargada i marca el futur polític del país. En els últims dies, el líder gihadista, Abubakar Shekau, ha amenaçat que impedirà de nou les eleccions, que s'havien d'haver celebrat el passat 14 de febrer.
L'anunci de la Comissió Electoral Independent de Nigèria (INEC) d'ajornar les eleccions presidencials es deu al fet que tant el govern d'Abuja com els comandaments militars no són capaços de garantir la seguretat durant el procés perquè es troben immersos en una gran operació en contra dels insurgents. Des que es va iniciar el 2015, Boko Haram ha protagonitzat una escalada de violència que ja no només afecta Nigèria, sinó que ha traspassat fronteres i s'endinsa cap al Camerun, el Níger i el Txad. Aquests països han aprovat un nou contingent de 7.800 homes, mentre que la intel·ligència nord-americana calcula que, sobre el terreny, els milicians podrien arribar a tenir 6.000 homes. Davant d'aquest panorama, pot Nigèria acabar amb Boko Haram en només cinc setmanes?
Aquesta és la proposta de l'actual govern de Goodluck Jonathan, que assegura que, fins al 28 de març –nova data que s'ha escollit per celebrar eleccions al país–, hi ha temps per posar fi als insurgents. Els principals candidats, Goodluck Jonathan (president des del 2010) i Muhammad Buhari (exmilitar relacionat amb la dictadura nigeriana), es troben frec a frec en les enquestes. L'actual president, cristià i del sud, és acusat de no haver fet prou per aturar els milicians, que es van fer famosos després de segrestar 270 nenes d'una escola de la ciutat de Chibok, l'abril del 2014. El succés va fer la volta al món i va donar als gihadistes una fama que mai no haurien imaginat. Molts països, sobretot els Estats Units, van oferir ajut per trobar les nenes, que havien estat venudes com a esclaves. Deu mesos després, la majoria de les adolescents continuen desaparegudes i els segrestos de centenars de persones continuen a l'ordre del dia. Divendres, els milicians van tornar a atacar Chibok, ciutat d'origen de les nenes i hi van deixar una trentena de morts. D'altra banda, ahir, Boko Haram va alliberar 158 dones i nens que havia segrestat feia tres setmanes. La pretensió del govern nigerià sembla, doncs, força agosarada, atesos els atacs dels últims mesos. En els últims sis anys, el conflicte ha deixat 13.000 morts i 3,3 milions de desplaçats interns.
Nova estratègia
Un dels aspectes que ha cridat l'atenció dels analistes són els nous vídeos que l'organització ha penjat a Twitter i a Youtube i que s'assemblen als facturats per Estat Islàmic. “El més sorprenent és la gran diferència entre els fets fa cinc o sis setmanes i els que es feien abans. Sembla que hi ha una influència externa o l'intent d'unir alguna cosa”, assegura Aaron Zelin, expert en grups gihadistes i membre del Winep (Washington Institute for Near East Policy), un think thank nord-americà dedicat a observar l'Orient Mitjà, en declaracions a l'agència de notícies AFP. Els canvis en l'estratègia de comunicació (cap al mateix model) fan pensar en els llaços que podrien haver establert els diferents grups gihadistes. Tot i això, els analistes descarten que els líders d'Estat Islàmic i de Boko Haram hagin tingut contactes. Alerten que Boko Haram, que controla la zona del llac Txad (ruta notòria de contraband d'armes) podria deixar de ser un fenomen local i arribar a tenir influència internacional.
LES XIFRES
LA DATA
Una filial d'Al-Qaida?
Boko Haram es una constel·lació de grups que, moltes vegades, actuen per separat encara que fan servir el mateix nom. L'actual líder, Abubakar Shekau (que l'exèrcit nigerià assegura haver matat fins a tres vegades, encara que no està verificat que es tracti de la mateixa persona) reclama una versió estricta i fanàtica de la xaria (la llei islàmica) i va substituir el fundador Muhammad Yussuf, un carismàtic predicador que va ser entregat per l'exèrcit a la policia, que posteriorment el va assassinar. Boko Haram va néixer a la zona de Maiduguri, al nord de Nigèria, l'any 2002, i va créixer a causa de la ineficàcia de l'estat i de l'exèrcit en una zona d'extrema pobresa. Un dels seus objectius és acabar amb l'educació occidental que s'imparteix a Nigèria. Les matances durant el darrer any s'han disparat i es calcula que a la ciutat de Baga, a la riba del llac Txad, els terroristes haurien acabat amb la vida de 2.000 persones en un sol dia. Shekau va prometre lleialtat a Al-Qaida i al seu líder Aimar Al Zauahiri, però no s'ha constatat que rebés una resposta afirmativa de la formació creada per Ben Laden. L'actual líder de Boko Haram també ha gravat vídeos –de llarga durada i la majoria de vegades en anglès per fer-los arribar al màxim de seguidors– felicitant Estat Islàmic per les seves accions. El Departament d'estat nord-americà assegura que membres del seu grup van rebre entrenament en campaments que Al-Qaida té al Magreb islàmic. Hi ha grups vinculats a Boko Haram que estan més interessats a escampar el conflicte més enllà de Nigèria, en països com ara el Camerun, el Txad o el Níger.
