Amnistia troba “vergonyant” la resposta dels Estats a les violacions de Drets Humans al món
Comptabilitza en 50 milions la població civil desplaçada per conflictes armats
Demana la renúncia al dret de veto dels membres del Consell de Seguretat de l'ONU
L'organització internacional, Amnistia Internacional (AI), ha publicat avui el seu Informe Anual del 2014 , en què fa una valoració sobre la situació dels Drets Humans en més de 160 països. Aquest informe, anomenat ‘llibre negre', conclou que l'any 2014 va ser “catastròfic” pel deteriorament de la situació en què viuen milions de persones que es troben atrapades en conflictes armats arreu del món. A més, preveu per a enguany un augment del nombre de població civil en situació de risc de patir abusos a mans de grups armats, la continuïtat dels atacs contra la llibertat d'expressió i l'empitjorament de la crisi humanitària i de refugiats; tret que tingui lloc un canvi fonamental en la resposta mundial als conflictes.
El president de la delegació a Espanya de la ONG, Alfonso Sánchez, ha denunciat en roda de premsa aquest dimecres a Madrid que els conflictes tenen ara un “nou rostre” marcat per la impunitat i per una resposta internacional que “deixa molt de desitjar”. En aquest sentit, el director d'AI Espanya, Esteban Beltran, ha coincidit que ha sigut un any “especialment negre”, en què a 18 països es van cometre crims de guerra, mentre que en u de cada cinc països analitzats existeixen grups armats que cometen abusos.
50 milions de desplaçats
Pel que fa als refugiats, l'informe observa que el balanç ha estat especialment dramàtic per a aquestes persones, amb uns nivells sense precedents, amb més de 50 milions de desplaçats arreu del món per motiu de guerra. El principal exponent del drama dels refugiats és Síria, país on han abandonat quatre milions de persones cap a països veïns. L'organització pro Drets Humans adverteix del poder cada vegada més creixent d'organitzacions armades no estatals, com l'Estat Islàmic a Síria, Boko Haram i al-Xabab, que traspassen les fronteres actuant com a Estats de facte en què se sotmet a abusos i persecució a la població civil.
El secretari general d'AI, Salil Setty, considera que “la crisi de refugiats global s'agreujarà amb tota probabilitat, a menys que es prenguin mesures urgents”. Entre aquestes, l'ONG demana la renúncia al dret de veto dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU en situacions d'atrocitats massives, un gest que hauria pogut ajudar a abordar les crisis i els conflictes en Síria, Iraq, Gaza, Israel i Ucraïna. Setty defensa que, amb aquesta renúncia, l'ONU podria tenir “més possibilitats d'actuar per a protegir a la població civil [...] i enviarien als responsables d'abusos un missatge ferm que el món no es quedarà de braços creuats mentre es cometen atrocitats massives”.
Llei mordassa i bales de goma
Pel que fa a Espanya, Aministia Internacional denúncia en el seu últim informe una “tendència global de retallades” a la llibertat d'expressió i reunió, a través de modificacions legislatives. D'entre aquestes, sobre la reforma Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana (LOSC), coneguda com a llei mordassa, l'organització considera que “no només amplia els poders policials sense [...] supervisió i rendició de comptes”, sinó que adverteix que inclou noves infraccions que podrien “amenaçar l'exercici de la llibertat de reunió pacífica, expressió i informació”. L'informe també lamenta que l'ensenyament dels Drets Humans ha deixat de ser matèria obligatòria en primària i secundària després de la reforma de la LOMCE.
Pel que fa a Catalunya, l'informe es fa ressò en què el Govern català “ha desafiat” a la suspensió del Tribunal Constitucional celebrant una “consulta no oficial” en què “el 80% [dels participants] van expressar el seu suport a la independència”. Per altra banda, celebra que el Parlament de Catalunya hagi prohibit l'ús de les bales de goma, i el processament judicial dels agents de Mossos d'Esquadra que van fer rebentar l'ull a Ester Quintana. També fa referència a la intenció d'alguns ajuntaments, com el de Lleida, i del govern de prohibir l'ús del vel integral, tot i que el Tribunal Suprem ja va sentenciar la legalitat de vestir-lo als edificis públics.
