Política

Retalls en matèria sanitària

L'ESTORA

Son tantes les restriccions als drets que ens ha imposat el PP amb l'excusa de la crisi que al final acabem per acostumar-nos, i la veritat és que algunes comporten limitacions importants al retallar autèntics drets humans. Aquest és el cas de les que van ser introduïdes al dos mil dotze sota la forma de decrets lleis.

Per tal de conèixer més el tema em vaig deixar caure per una taula redona en la qual em vaig escoltar detalls, i molt especialment un conjunt de consideracions fetes des de la perspectiva del dret, no oblideu que he estat un professional d'eixa matèria durant prou anys, i he de dir que vaig eixir més conscient que estem davant d' una ofensiva contra la sanitat pública i dels drets dels seus usuaris.

Hi ha prou punts concrets que evidencien com els retalls van dirigits en primer terme a degradar l'atenció de la sanitat pública en benefici de la seua privatització, igual que hi ha racisme al privar els estrangers irregulars d'atenció sanitària (salvant situacions extremes) per citar exemples, igualment, resulta manifest com el retall de drets sanitaris en nom de la crisi va en contra de principis i regulacions comunitàries europees. Podríem abundar més en detalls, prefereix, però, que ens interroguem perquè coses tan obvies a nivell conceptual es donen mitjançant Reials Decrets a Espanya.

Doncs be, com remarcà des de la taula la Professora Maria José Añon la causa de nou, com en altres punts, cal buscar-la a la Constitució del 1978.

Dons la Constitució Espanyola diferencia “drets i llibertats” i allò que anomena “principis rectors de la política social i econòmica”, als primers estan aquells drets de la persona tradicionals de l' estat modern, en tant al segon grups es troben altres de la postmodernitat com el de vivenda, medi ambient, salut, cultura... Aquesta distinció comporta diferent nivell de protecció, ja que els primers vinculen a tots els poders públics i sols poden ser regulats per llei tenint l'empara del Tribunal Constitucional, en tant que els altres drets socials tenen categoria inferior. Com es veu altre aspecte del text constitucional que deixava en mans del poder possibilitats de limitar drets.

Altre membre de la taula, el professor de dret Lluís Jimena Quesada assenyalava com aquesta situació es pot resoldre judicialment basant-se en la carta de drets europea, la qual amb l' integració a la UE era d'aplicació directa pels tribunals espanyols.

En síntesi, tenim altre motiu més per reformar o canviar la Constitució —jo no la vaig votar— situant tota una sèrie de drets dins del espai de “Drets i Llibertats”, ja que per la seua naturalesa social estan reconeguts com fonamentals a nivell internacional; en tant eixe canvi no siga realitat no disposem d'altres vies que la reivindicació i la lluita social, o en tot cas els tribunals,com ho esta demostrant la marea blanca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
CRÒNICA

L’habitual anormalitat de Vic

Tsunami Democràtic fa una crida a impedir actes violents

barcelona

La sentència del procés enfronta els diputats britànics

Londres

Interior mostra to de fermesa

barcelona

Sánchez demana a Torra que condemni la violència “sense excuses”

Barcelona

En marxa

barcelona

Londres i la UE esgoten el temps

Londres

I el foc es va fer l’amo i senyor

barcelona

JxCat i ERC fan costat a Buch

Barcelona