El referèndum fantasma de la Catalunya Nord
La Prefectura de Perpinyà vol il·legalitzar un desconegut Comitè per a l'Autodeterminació de la Catalunya Nord
El seu president havia treballat pels serveis secrets exteriors de l'Estat francès
En el mateix moment que s'està creant a la Catalunya sota administració francesa el col·lectiu SEM -on conflueixen de manera unitària partits polítics, ANC i entitats culturals- amb l'objectiu reivindicar un Estatut de col·lectivitat territorial i competències autonòmiques per la Catalunya Nord, la Prefectura (delegació del govern central) de Perpinyà ha anunciat que demanarà a París la il·legalització d'un desconegut Comitè per a l'Autodeterminació de la Catalunya Nord. El motiu d'aquesta mesura és que aquesta associació “volia organitzar l'any passat un referèndum sobre la independència i sobre la reagrupació de la Catalunya Sud i la Catalunya Nord en un sol Estat independent i sobirà.”
“Referèndum fantasma”
L'existència d'aquest Comitè i la voluntat d'organitzar un referèndum ha agafat per sorpresa les entitats que, de fa anys, organitzen les mobilitzacions catalanistes a la Catalunya Nord, com l'ANC, la Federació d'entitats, el Casal de Perpinyà i els partits polítics catalanistes. “No sabíem res d'aquest referèndum fantasma”, afirmen a la sectorial nord-catalana de l'ANC.
Aquest Comitè per a l'Autodeterminació de la Catalunya Nord reivindica una trentena de membres, el més conegut dels quals és l'exdiputat socialista Jean Codognès, actualment membre d'Europe Écologie-Les Verts. Codognès és advocat i mai s'havia significat, fins ara, per una militància catalanista. Des l'ANC i la Federació d'entitats (que agrupa gairebé un centenar d'associacions) asseguren que ni l'exdiputat ni el president del Comitè, Robert Casanovas (també jurista), mai han participat en l'organització dels actes multitudinaris com la Via Catalana i la Via del nord que en els darrers anys han mobilitzat milers de nord-catalans. Hervé Pi, de l'ANC, explica que “mirarem de parlar amb ells per si volen treballar de manera unitària.” La mateixa opinió expressa Joan Ridaura, president d'ERC a la Catalunya Nord. Ridaura s'ha entrevistat amb Casanovas i afirma que “crec que podem donar suport a aquesta iniciativa, pot ser interessant veure com reacciona l'Estat a propostes d'aquesta mena.” Casanovas hauria tingut també contactes amb Convergència Democràtica de Catalunya i, des de Barcelona, li haurien demanat de “refredar” la seva iniciativa.
Antic membre dels serveis secrets
El president d'aquest Comitè per a l'Autodeterminació de la Catalunya Nord, Robert Casanovas, s'ha significat per utilitzar sovint els tribunals. Antic funcionari civil dels serveis secrets francesos (Direction Générale de la Sécurité Extérieure (DGSE) va guanyar un plet contra el ministeri de la Defensa francès, l'any 2002, per acomiadament improcedent. Va denunciar i guanyar un judici contra el banc Nexia per “defecte d'informació”, un altre contra el president de la universitat de Perpinyà i, fins i tot, va arribar a denunciar la Nasa per haver plantat la bandera americana a la Lluna.
Justícia i Consell de Ministres
La possible il·legalització del Comitè per a l'Autodeterminació de la Catalunya Nord per “atemptar contra la in tegritat del territori nacional” es troba en mans del Tribunal de Gran Instància de Perpinyà, on Codognès, com advocat i vocal de l'associació, ha presentat un recurs. La “dissolució” (demanada també per la Prefectura) de l'associació, tanmateix, només pot ser pronunciada pel consell de ministres del govern de París. Aquesta mesura (article L212-1 del codi de seguretat interior d'una llei del 1936) s'aplica molts rarament i només s'ha fet servir, fins ara, contra partits polítics d'ultradreta violent, a organitzacions racistes o a grups armats independentistes de Còrsega i Bretanya. També va servir per il·legalitzar i “dissoldre” el FLN d'Algèria abans que aquest aconseguís la independència.
