El custodi amb butlla de Rajoy

L'estil amb què Mariano Rajoy esculpeix el seu itinerari en política enerva sovint els seus coreligionaris, perquè eleva el silenci i la inactivitat a categoria de BOE. “A vegades la millor decisió és no prendre cap decisió i això també és una decisió”, és el seu aforisme de capçalera que va airejar el febrer del 2013 arran de la no-petició del rescat integral. De tal manera que l'omissió no només resulta en si mateixa una obra de govern, sinó que sovint no hi ha una mostra més fidedigna del seu suport incondicional a algun col·laborador seu que el silenci. A la mesa del Consell de Ministres, que està poblada de fidels a Rajoy, qui alimenta la convicció més íntima de gaudir del silenci complaent del president espanyol és Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior i únic català amb cartera al gabinet, que ha comprovat com no l'erosionen ni els seus exercicis de risc d'equiparar l'avortament i l'acció d'ETA, vincular el gihadisme i el sobiranisme, anunciar a Twitter el gener del 2014 l'operació contra ETA a Bilbao que la Guàrdia Civil no havia iniciat o bé insinuar en una emissora de ràdio que aviat hi haurà arrestos abans que la policia gal·la detingui Juan Mari Múgica Dorronsoro a Auloron (Oloron-Sainte-Marie), als Pirineus Atlàntics.

L'oposició denuncia que una, qualsevol, d'aquestes lleugereses pesa prou per conjugar el verb dimitir. Però les peticions d'assumir alguna responsabilitat s'han estavellat invariablement contra el mur de lleialtat que uneix Rajoy i Fernández Díaz, que en el si del govern no només gaudeix de butlla per ser un vers lliure amb les opinions més escorades, sinó que és el fidel custodi del flanc dretà i ultracatòlic que ara viu descontent amb el PP per la negativa a recuperar la llei de l'avortament dels anys vuitanta. Paradoxalment, la renúncia de Rajoy a fer una llei involutiva en vigílies electorals li va costar el ministeri (de Justícia) a Alberto Ruiz-Gallardón, l'exponent a priori més progre del PP que el 2006 es vantava d'oficiar matrimonis gais com a alcalde de Madrid, mentre que el Fernández Díaz afí a l'Opus Dei i antiavortista de primera hora es manté afermat al govern.

Com a únic català en l'equip de Rajoy, Fernández Díaz va assumir en l'equador del mandat la veu de rèplica al procés català en nom d'un govern amb altres catalans, com el cap de gabinet, Jorge Moragas, i el secretari d'Estat amb les Corts, José Luis Ayllón. El seu debut en aigües catalanes va ser el desembre del 2013, quan va aprofitar un col·loqui a part amb periodistes catalans que acudien a la copa de Nadal de La Moncloa per anunciar una troballa sociològica: les famílies catalanes no es reunirien aquell any per culpa del procés. “I ho dic des del coneixement de qui viu a Barcelona”, va etzibar per validar la tesi davant de quatre periodistes nascuts a Barcelona, als quals no va preguntar mai si aquell era el seu cas. Passat Nadal, JFD acudia el gener del 2014 a la SER i abonava la seva profecia. “Algunes famílies no s'han reunit aquest Nadal com feien habitualment”, va denunciar, i va acusar Mas de treballar perquè Catalunya sigui “un poble fracturat socialment i familiarment”.

Si bé l'última polèmica a gran escala és el vincle entre gihadisme i sobiranisme, de portes endins Fernández Díaz ha cultivat l'enuig policial des del 2011 a causa de la seva indiscreció. La impaciència més sonada per anunciar el futur es va produir el matí del 4 de juliol del 2012 en una entrevista amb Luis del Olmo a l'emissora ABC Punto Radio. “Pot donar-nos una notícia positiva relacionada amb el seu ministeri?”, el va temptar Del Olmo. “El que passa és que anticipar les coses que tenen a veure amb el meu ministeri... pot ser imprudent, però jo confio que avui hi pot haver una bona notícia”, va dir JFD. “I si comptem la de Galícia, que per mi aquí la bona notícia seria la recuperació del Còdex Calixtí, ja en serien dues, de bones notícies! Per això estava pensant més en una altra notícia, per exemple relacionada amb ETA. Deixem-ho aquí, perquè un ministre, per raons òbvies, ha de ser prudent”, va afegir Fernández Díaz.

L'operació al·ludida era l'arrest de Dorronsoro als Pirineus Atlàntics i, segons va alertar el Sindicat Unificat de Policia (SUP), es va posar en risc per culpa del ministre. L'enuig del SUP es plasmava en un sever comunicat adreçat a Rajoy. “No li sembla que el seu compromís amb el Vaticà a l'hora de nomenar per a aquest ministeri algú religiós (o de l'Opus Dei) es pot mantenir amb altres persones?”, exigia el SUP. El custodi del flanc dretà, però, sap que té la butlla de Rajoy i que, tractant-se de Rajoy, es condensa en silenci aprovador.