Cameron promou un canvi constitucional encobert

La malfiança entre el govern del premier, David Cameron, i els independentistes escocesos –i en aquest cas concret també amb els laboristes– es va accentuar ahir arran de la reforma constitucional encoberta que va anunciar als Comuns el líder dels tories, Chris Grayling.

La fórmula, coneguda com a “vots anglesos per a lleis angleses”, suposa, a la pràctica, un vet als representants d'Escòcia en votacions que, en teoria, afectin només Anglaterra. La lògica del govern conservador és basa en el fet que, si els diputats d'un territori amb govern i parlament propis –Gal·les, Escòcia i Irlanda del nord–, tenen poder exclusiu en algunes matèries, no és just que els representats d'aquestes circumscripcions a Westminister votin lleis que només afectin Anglaterra, l'única de les quatre home nations sense parlament ni govern autònom propi. Segons la proposta, el president de la cambra decidirà quan una llei no engloba tot el Regne Unit. En aquest cas, en la comissió que revisarà el projecte prèviament tramés per l'executiu, només podran ser presents diputats anglesos. En la cambra dels Lords el sistema actual no es modificarà però, quan el text torni als Comuns, abans de donar-li llum verd es requerirà una doble majoria absoluta: de tota la cambra però també dels parlamentaris anglesos.

Pel cap del comitè d'Afers escocesos, Peter Wishart, de l'SNP; la mesura crearà “diputats de primera i de segona en el que constitueix un assalt als drets dels membres del Parlament a defensar els seus electors”. L'SNP justifica la crítica amb l'argument que l'aprovació d'una llei concreta per a Anglaterra pot tenir efectes col·laterals a Escòcia i no poder pronunciar-s'hi és restar en desavantatge.

Els laboristes, d'altra banda, consideren que es tracta d'una mesura que “divideix perillosament la unió” i que s'ha fet, només, en interès electoral tory. Es preveu que el 15 de juliol el text s'aprovi als Comuns. Cameron va anunciar aquests plans l'endemà del referèndum escocès argumentant que, si Edimburg rebia més poders, Anglaterra havia de tenir un tracte més just.

Però que Edimburg hagi de rebre o no més poders encara està en disputa. Perquè el d'ahir no ha estat l'únic enfrontament de la setmana entre el govern i l'SNP. Ja que al llarg dels darrers tres dies la majoria tory ha refusat les esmenes a la nova llei d'Escòcia presentades per l'SNP en la segona fase de debat. Les demandes nacionalistes volien aconseguir més capacitats fiscals. El líder de l'SNP a la cambra, Angus Robertson, considerava frustrant l'actitud del govern de Cameron, que traïa així la promesa d'ampliar les competències d'Escòcia, segons les paraules de Cameron l'endemà del referèndum de l'any passat: “Típica arrogància tory. Ni un sol diputat conservador ha volgut escoltar les demandes dels representants del poble escocès”.