L'NSA esquitxa Merkel

Quan va deixar de creure Angela Merkel que era possible salvar Grècia i, si és així, per què no va tirar pel dret en comptes de perllongar l'agonia? Aquesta és la pregunta que ahir circulava pels mitjans alemanys i entre els representants de l'oposició –Verds i L'Esquerra– en vista del fins ara penúltim episodi de l'anomenat espionatge “entre amics”. Les noves revelacions extretes de la plataforma Wikileaks, a més d'un informe difós pel diari Süddeutsche Zeitung, han esquitxat la credibilitat de la cancellera alemanya en uns moments en què sembla que hi ha en joc el futur de l'euro. Ja no es tracta només de les informacions que assenyalen que l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) tenia punxats, des dels anys noranta, els telèfons de més de 60 departaments adscrits a ministeris alemanys –Economia, Finances i Agricultura, principalment.

Queda clar que l'objectiu fonamental dels Estats Units no és tant espiar l'àmbit polític, sinó sobretot l'econòmic i comercial, el que remet als interessos de la indústria de la potència europea. Això, però, probablement no espantaria ningú, després de dos anys continuats de revelacions sobre l'espionatge “amic”, escenificacions de picabaralles bilaterals i disculpes més o menys creïbles del president Barack Obama.

Entre el munt de noves informacions, n'hi havia una, de l'octubre del 2011, corresponent a una conversa de Merkel amb un interlocutor desconegut captada per l'espionatge “aliat”. Aleshores es discutia a escala de la Unió Europea la reestructuració del deute grec i un segon programa de rescat. La cancellera, segons aquestes filtracions, no només no ho veia clar, sinó que a sobre dubtava que hi hagués una solució viable.

Tornem a la pregunta: per què no es van engegar aleshores els mecanismes per a un Grexit organitzat en comptes de deixar créixer l'endeutament d'Atenes i de sobrecarregar els paquets d'ajut, dels quals Alemanya és el primer contribuent. Les crítiques a la gestió de Merkel en la crisi grega ja havien crescut al llarg de la setmana, tant entre l'opinió pública com a les files de la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU), que no volen ni sentir parlar d'haver de donar suport a nous programes d'ajut al Parlament.

“La dona de les runes: si s'enfonsa l'euro, s'enfonsa Merkel com a cancellera”, diu la portada de Der Spiegel que surt avui al carrer. El terme dona de les runes (Die Trümmerfrau) remet als milions de dones que, un cop derrotat el Tercer Reich de Hitler, buscaven enmig de les ciutats arrasades per les bombes les totxanes cremades que es podien tornar a fer servir per reconstruir el país. L'apocalíptica portada del setmanari polític per excel·lència d'Alemanya inclou la denúncia a la fiscalia d'aquesta publicació, que assegura que ha estat “objecte” de l'espionatge de l'NSA. El serial de l'espionatge continua, en un cap de setmana marcat pels pronòstics del que pot passar a Grècia, guanyi l'oxi o el nai. Hi ha sondejos per a tots els gustos i un empat matemàtic, entre els alemanys, pel que fa a si Grècia ha de continuar o no a la zona euro: 45% a favor del sí i 45% a favor del no, segons una enquesta de la primera cadena de la televisió alemanya, ARD. Aquest mateix sondeig col·loca Wolfgang Schäuble en el seu punt màxim de popularitat. El ministre de Finances i home fort de Merkel, a més de paradigma de l'austeritat, representa per als alemanys la solidesa, als antípodes de la disbauxa continuada representada pel govern de Tsipras.