Obama recupera impuls

Barack Obama, el president que el 2008 va il·lusionar els Estats Units i el món amb el seu Yes, we can (‘sí, podem'), recupera aquest impuls quan li queda un any i mig per deixar la Casa Blanca i tots el consideraven ja un home de palla. La d'ahir va ser una de les millors diades del 4 de juliol del seu mandat, ja que les dues últimes setmanes el situen en la història com el president que ha reconciliat el país amb Cuba després de 54 anys, el president que ha ampliat la cobertura sanitària a més de 16 milions de persones i el primer president a defensar i facilitar la legalització del matrimoni homosexual al país. La recuperació econòmica, amb l'índex de desocupació més baix en set anys, també ha tingut molt a veure en el fet que aquesta setmana Obama arribés per primer cop en més de dos anys al 50% d'aprovació en l'última enquesta.

Aquest escenari era impensable el novembre passat, quan un Obama en les hores més baixes encaixava una rotunda derrota en les eleccions legislatives i afrontava la recta final de la presidència amb el Congrés més hostil, controlat per un Partit Republicà que no li ha donat treva.

Aleshores no s'esperava res d'aquest lame duck (‘ànec coix'), com s'anomenen els mandataris als quals, com a Obama, se'ls acosta el moment de deixar definitivament el càrrec. Però el president no es va resignar i, alliberat de la pressió electoral, va recórrer al seu poder executiu per avançar en temes clau de la seva presidència bloquejats per l'oposició al Congrés. Així, va fer tota una declaració d'intencions sobre la intensitat que volia donar al final del seu mandat i va anunciar, només 15 dies després del revés electoral, la regularització de més de cinc milions d'immigrants indocumentats, la més gran des que Ronald Reagan va treure de la clandestinitat uns tres milions de persones l'any 1986. Aquest va ser el primer d'un seguit d'anuncis històrics amb què Obama va sorprendre la nació.

La setmana passada va ser catalogada unànimement com la millor de la presidència d'Obama i una de les més rellevants en l'avenç de l'agenda progressista dels EUA. El Tribunal Suprem va legalitzar el matrimoni homosexual, que quan ell va arribar a la Casa Blanca –el 2009– només era legal en dos estats, no tenia una majoria social a favor i s'enfrontava a una llei, impulsada pel demòcrata Bill Clinton, contrària a aquest tipus d'unions. Obama va celebrar aquesta sentència històrica.

En una altra decisió molt esperada, el Suprem va blindar per segona vegada un pilar de la reforma sanitària d'Obama, el seu èxit més gran en política estatal, i va avalar els subsidis federals per adquirir una assegurança mèdica.

La setmana passada fins i tot el Congrés li va donar una inusual bona notícia amb l'aprovació de la llei de protecció del comerç, que permetrà negociar amb més llibertat tractats comercials internacionals.

El nou impuls d'Obama també ha estat per haver transmès un dels missatges més contundents sobre el racisme, tot i que sempre ha estat molt curós per la seva condició de primer president negre. I dijous va escriure una altra pàgina clau quan va anunciar que es restablien les relacions diplomàtiques amb Cuba.

Li queda un any i mig a la Casa Blanca, un temps en què podria veure materialitzats temes decisius per al seu llegat com ara l'acord nuclear amb l'Iran i el seu promès però difícil d'aconseguir tancament de la presó de Guantánamo.