Merkel abandona el compàs d'espera i busca remeis de la mà d'Hollande

No feia ni mitja hora que havien sortit els primers sondeigs a peu d'urna, apuntant a un oxi encara amb timidesa, quan de la cancelleria alemanya i el Palau de l'Elisi treien un comunicat pactat i apamat entre París i Berlín: Angela Merkel i François Hollande es reuniran dilluns per abordar, en un sopar de treball, la situació creada pel referèndum grec. Cinc línies, ni una més, i la incògnita de si s'haurien reunit també en cas que s'hagués perfilat un nai.

El futur de Grècia era i continuarà sent d'incertesa, també en el cas que hagués guanyat el sí, ja que potser hauria equivalgut a convocar eleccions anticipades. No es reuniran sota els efectes de la relativa tranquil·litat que hauria comportat un sí per a l'ordre establert, si més no quant a victòria moral, sinó enmig d'un panorama de revaloració de la rebel·lia grega. Els dos líders volen restaurar aquest dilluns el model de l'eix francoalemany com a eina per marcar el camí i el que cal fer en situacions d'emergència.

La integritat de l'eix havia quedat en qüestió des del moment en què, la setmana passada, Merkel va pronunciar-se per esperar el referèndum, en comptes d'intentar negociar, mentre Hollande deia exactament el contrari: que calia parlar amb Atenes fins al darrer moment malgrat la consulta. El president francès es va haver d'empassar el seu parer, perquè l'eurogrup va decidir –un cop més– decantar-se per l'abwarten –esperar– de Merkel. Ara podria correspondre-li el paper d'interlocutor més o menys proper, per a Atenes. A la cancellera, li correspondrà tractar de calmar els ànims a les pròpies files, que si ja es tancaven a donar més diners “als grecs” –com s'anomena Grècia, sense embuts i amb clar menyspreu, en la vida pública alemanya– ara insistiran a tirar pel dret.

El Banc Central Europeu (BCE) haurà de moure fitxa avui mateix, set dies després d'obrir la situació de corralito, tal com li reclama el Banc de Grècia. El seu “braç alemany” del BCR, el Bundesbank, sembla témer més les conseqüències econòmiques d'un “Grexit” que els costos de continuar pagant Atenes. El cap del banc central alemany, Jens Weidmann, calcula que les pèrdues per a Alemanya, si Grècia ha de deixar l'euro, seran de milers de milions d'euros, segons el diari econòmic Handelsblatt. Aquest argument, més que les advertències incendiàries del populista diari Bild amb titulars del tipus “prou de diners als grecs”, en totes les seves variants, és el que pot fer moure Berlín de la posició actual. És a dir, de la intransigència que representa el ministre de Finances, Wolfgang Schaüble, o de l'esperar a veure si el problema es resol per si mateix, que s'identifica amb Merkel. Només amb xifres que demostrin que el pitjor encara ha d'arribar es podrà aconseguir l'imprescindible sí del Bundestag (Parlament federal) al que, per a Berlín, són concessions a la rebel·lia grega i la mania (perillosa, a ulls alemanys) de demanar al poble opinions.