Llistes amb condició humana

Llistes unitàries, llistes separades, llistes del president i llistes amb el president, llistes de la societat civil, llistes barrejades de polítics i “personalitats”, llistes de partits. Governs alternatius o de concentració. N'hi ha d'altres, però aquests són alguns dels formats que s'estan discutint amb vista al 27-S. Aviat sortirem de dubtes, perquè les candidatures s'han de presentar no més tard del 26 d'agost. En positiu, cal pensar que davant l'allau de formats hi ha ganes de participar. En negatiu, que estem davant d'un galimaties que cal aclarir com més aviat millor.

Aquest juliol els que confeccionen llistes electorals passen un dels pitjors moments de la seva vida política. És un moment en què aflora la condició humana: les vanitats i els egos d'alguns que volen anar-hi. L'hora de triar els noms, sobretot en els partits i, amb menys intensitat, en les entitats s'hi veuen punyalades per ser apuntats a la llista en un lloc de sortida. Tot seria més fàcil en el cas que els mandats fossin limitats, que la política no fos una professió i que tothom fos societat civil. Bonic, però allò que es detecta no ho és tant, i ara aquells que volen tenir possibilitats fan cua per anar a llistes. Fet que ha succeït des de sempre, i fins i tot quan només els partits
feien la tria entre els seus.

Cal pensar que és positiu que ciutadans de tota mena d'ideologia vulguin participar en política. Al Parlament hi ha escó per a 135 persones, i no està previst ampliar-ho. Diuen que és un reflex simplificat de la mateixa societat, en què hi ha el llest, el menys llest, l'útil, l'inútil, etc. Ara, les intencions van des dels que volen aconseguir la independència fins als que la volen aturar. Malgrat que també s'hi barregen altres interessos de la condició humana.