Política

Mentalitat de sucursal

L'ESTORA

Assenyalava Fuster, com històricament la mentalitat de sucursal donà el baix to a la vida valenciana, pel que fa a la cultura. Els seus resultats, havien estat depriments i, sovint còmics. En el camp de la política, tèrbols i enervadors.

Algú es preguntarà a què ve ara parlar del sucursalisme. Doncs bé; a la llarga tradició sucursalista, s'han afegit ara nous agents que han aparegut com opció emergent, i per això he pensat que calia fer alguns comentaris.

Sucursalisme i provincialisme són dos vessants d'un mateix tipus de comportament en l'esfera pública. Seguint a Fuster, diríem que el sucursalista presenta com línia de comportament “la seua vil devoció centrípeta”, dependència envers el centre peninsular. A fi de comptes, es tracta d' un complexe d'inferioritat que condueix a no sentir-se part d'un país amb identitat. Les “províncies” son vistes com satèl·lits del centre. En aquest moment que vivim de canvi, hem vist noves manifestacions d' eixe sucursalisme, i això es veu en propostes o decisions fetes des del centre, i en dependència de les sucursals instal·lades al nostre territori tingut en compte sols, com una suma de tres demarcacions administratives.

Tenim a l' abast exemples que m'han fet pensar de nou en aquest vell trauma que hem patit els valencians. Un cas cridaner ha estat les preferències de Podemos per a la Presidència de la Generalitat, o de la proposta de primàries marcada des de Madrid, tot en funció dels interessos definits des del centre de l'altiplà. El de Ciutadans seria altre cas, visible i indiscutible. Finalment, tenim el les critiques a la composició del govern valencià dins del PSOE fetes pel secretari d'eixa zona, assenyalant la falta de socialistes alacantins, pur provincialisme!

Que Ciutadans siga una opció de sucursal em resulta normal i lògic, en tant que als altres casos, especialment en opcions d'esquerra o si voleu de canvi, em sembla una contradicció amb el desig de representar “altra forma de fer política”. El provincialisme, la mentalitat de sucursal implica aplicar decisions i visions que no responen ni naixen al lloc on es van aplicar, una dinàmica, doncs, que no encaixa amb la voluntat d'anar de baix cap a dalt.

No estic plantejant que tothom tinga que esdevenir nacionalista o valencianista, simplement es tractaria de partir del marc estatutari, de no esperar a dictats forans.

La qüestió estaria: esperar a veure què diu el centre, o generar una dinàmica de formació d'opinió i propostes des del país i pensant amb el país. Amb tot el respecte, en aquest cas una amistat nascuda quant eren anticapitalistes i consellistes, li apuntaria com consell, o recomanació al Secretari General de Podem que deixe de ser el Delegat de la sucursal valenciana i funcione més amb criteris de país, sincerament crec que tal línia de conducta beneficiaria a una opció que te pretensions de govern, i, alhora, a la normalitat i entesa de les opcions que treballen per un canvi de veritat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
CRÒNICA

L’habitual anormalitat de Vic

Tsunami Democràtic fa una crida a impedir actes violents

barcelona

La sentència del procés enfronta els diputats britànics

Londres

Interior mostra to de fermesa

barcelona

Sánchez demana a Torra que condemni la violència “sense excuses”

Barcelona

En marxa

barcelona

Londres i la UE esgoten el temps

Londres

I el foc es va fer l’amo i senyor

barcelona

JxCat i ERC fan costat a Buch

Barcelona