Activisme, fermesa i discursos abrandats
Els seus discursos abrandats i els gestos de fermesa han confegit la imatge pública de Carme Forcadell, que ha presidit l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l'entitat ciutadana que, juntament amb Òmnium Cultural, ha portat al carrer les mobilitzacions independentistes. L'Onze de Setembre de l'any passat, al final de la mobilització de la V baixa, va pronunciar aquella històrica demanda elevada a la categoria de clam (també de sàtira): “President, posi les urnes!” Eren a les envistes de la consulta del 9-N, i el seu discurs es llegia com una pressió inequívoca sobre els representants polítics: “No hem vingut aquí per fer-nos enrere i arronsar-nos, arribarem fins al final i guanyarem”, va dir. També va aturar l'escridassada a l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, en l'assemblea que l'ANC va celebrar a la capital del Segrià
El seu activisme ve de lluny. Forcadell va ser fundadora de la Plataforma per la Llengua i membre de l'executiva i vocal de la junta d'Òmnium de Sabadell. Militant d'ERC, va formar part de la seva executiva nacional (2001-2004) i va ser regidora a l'Ajuntament de Sabadell (2003-2007). També va ser membre de la Comissió per la Dignitat i vicepresidenta de la Plataforma pel Dret a Decidir.
