Un total de 126 espanyols s'han unit a les files d'EI
Vint-i-cinc han mort en combat o immolats a Síria o l'Iraq, segons dades facilitades pel Ministeri de l'Interior
Vint-i-cinc més ja haurien tornat a l'Estat, dels quals quinze estan a la presó
Un total de 126 espanyols o residents a l'Estat s'han unit a les files d'Estat Islàmic (EI), segons dades facilitades ahir pel ministre espanyol de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, que va precisar que 25 dels quals haurien mort en combat o s'haurien immolat a Síria o l'Iraq. Segons el titular del Ministeri de l'Interior, 25 més ja haurien tornat a l'Estat, dels quals, va dir, 15 estan a la presó i 10 haurien quedat en llibertat. Segons càlculs del departament que dirigeix Fernández Díaz, a les zones en conflicte encara hi hauria una seixantena d'espanyols o residents a l'Estat lluitant.
El ministre espanyol va fer públiques aquestes dades durant la roda de premsa que va oferir per presentar les conclusions de la reunió que el Comitè contra el Terrorisme del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (ONU) ha celebrat a Madrid i que des de dilluns ha reunit 400 experts i 48 ministres de l'Interior i d'Afers Estrangers de més de 70 països.
Precisament, l'objectiu d'aquesta reunió era debatre sobre com es podria frenar el flux de combatents estrangers, que es calcula que són entre 25.000 i 30.000 d'arreu del món, segons dades facilitades per les Nacions Unides.
El Comitè contra el Terrorisme del Consell de Seguretat va instar els països a aplicar el registre nacional de passatgers, en el qual s'inclouen perfils de sospitosos, i va demanar a les empreses privades que gestionen internet i les xarxes socials com ara Google, Facebook i Twitter que s'involucrin en la lluita contra el terrorisme. Aquestes són dues de les recomanacions incloses en la declaració aprovada en aquesta cimera.
Aquest mes d'octubre, el govern espanyol presentarà una altra proposta, segons va avançar ahir el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, aprofitant que l'Estat espanyol presidirà el Consell de Seguretat. Concretament, el govern espanyol proposarà la creació d'un tribunal internacional per jutjar els terroristes.
Una iniciativa que va ser ben acollida pel director executiu del Comitè contra el Terrorisme, Jean-Paul Laborde, que va defensar la necessitat d'involucrar la societat civil, el sector privat i les xarxes socials, en una estratègia multidisciplinària, de col·laboració internacional i de respecte cap als drets humans.
