El TSJ valencià tramita una denúncia contra Rita Barberá per mantenir símbols franquistes

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha enviat una diligència a les Corts Valencianes perquè, en el termini de cinc dies expedisca certificació respecte a si continua sent aforada com a diputada o és senadora, amb motiu d'una denúncia del PSPV contra ella per mantenir mencions i símbols franquistes a edificis de la ciutat, en contra de l'establert a la llei de memòria històrica.

Segons l'escrit judicial, contra la resolució cap la possibilitat d'interposar un recurs de reposició davant el secretari Judicial de la sala en el termini de tres dies.

El passat mes d'abril, el secretari del PSPV de la demarcació de València, José Luis Ábalos, el coordinador del Grup per a la Memòria Històrica, Matías Alonso, junt a l'advocat Eduardo Ranz, van presentar sengles denúncies contra l'arquebisbe de València, Antonio Cañizares, i l'alcaldessa Rita Barberá per mantenir mencions i símbols franquistes en edificis de la ciutat en contra delq ue estableix la llei de Memòria Històrica.

Segons ha explicat Ábalos a Europa Press el TSJ va resoldre que era incompetent perquè el parlament estava dissolt des del 30 de març, amb motiu de la convocatòria electoral del 24 de maig.

Després d'això, el cas va passar a un tribunal ordinari, però amb el nou període de sessions parlamentari, el TSJ ha tornar a remetre a la cambra la petició que es va quedar sense cursar en el seu moment.

En el cas de Barberá, va ser triada diputada autonòmica en els passats comicis i fa una setmana va ser nomenada senadora territorial per les Corts a proposta del PP. No obstant això, segons fonts populars han indicat a Europa Press que l'exalcaldessa de València no ha renunciat a l'acta. De fet, el tribunal reclama en el seu escrit la data i els efectes d'aquest nomenament.

Monuments i plaques

En la denúncia a Barberá, presentada davant el TSJ valencià, se cita com a símbols franquistes mantinguts el Monument als Caiguts en l'en la plaça de la Porta de la Mar; un escut anticonstitucional en la façana d'un centre Juvenil, de l carrer Pablo Meléndez; uns altres en el CEIP Pare Mansón i el Teodoro Llorente o en la façana de la Comandància de la Guàrdia Civil de Patraix i en la de Benimaclet.

En l'escrit al cardenal Cañizares, davant els jutjats d'instrucció de València, posen com a exemple que el retaule de l'altar major de l'església de la Santa Creu de València existeix una pintura idèntica a Francisco Franco; en la parròquia de Sant Valero s'observa una placa laca la llegenda de la qual finalitza amb l'expressió “any de la Victòria 1939” o que en l'església de la Punta existeix una fornícula en la façana dedicada a José Antonio', fundador de Falange Espanyola, i altres “caiguts”, entre altres símbols.

L'advocat especialitzat en Drets Humans Eduardo Ranz va presentar els escrits de denúncia davant els tribunals, coincidint amb l'aniversari de la proclamació de la Segona República, per un possible delicte contra la independència de l'Estat de l'article 589 del Codi Penal, en entendre que els bisbes depenen de les instruccions de la ciutat del Vaticà, la qual està constituïda com un estat independent i no compleixen amb la legislació espanyola.