La Cambra de Comerç demana als partits que concretin els seus programes econòmics
El president de l'entitat, Miquel Valls, assegura que una part dels empresaris estan preocupats
L'entitat revisa a l'alça les previsions de creixement de l'economia catalana per a aquest 2015
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ha advertit aquest dimecres que les “previsibles eleccions, perquè encara no estan convocades”, del 27 de setembre portaran conseqüències econòmiques i per aquesta raó ha demanat als partits que concorreran als comicis que les expliquin.
“Evidentment, tindran conseqüències econòmiques, i per tant esperem que aquestes conseqüències s'expliquin en les pròximes setmanes”, ha dit Valls en roda de premsa preguntat per si les previsions de creixement de l'economia catalana, del 3% per a aquest 2015 i del 2,8% per al 2016, es veuran afectades pel procés polític de Catalunya.
“Existeix una preocupació important d'una part de les empreses sobre el resultat econòmic dels processos electorals. No hem escoltat encara que els partits que es presenten facin propostes econòmiques clares sobre els efectes d'aquestes polítiques en l'economia de Catalunya”, ha asseverat Valls.
Així, el president de la Cambra de Barcelona confia que cadascun dels partits que concorreran als comicis expliquin les propostes econòmiques que portaran als seus programes electorals, el que considera un “aspecte fonamental”.
En referència a l'ús que fan els partits independentistes dels informes de la Cambra per donar suport a les seves tesis, Valls ha assenyalat que els informes realitzats expliquen escenaris a curt i llarg termini, i a l'escenari a curt termini s'emmarquen els costos de la transició, “que presenten moltes incògnites”.
Per la seva banda, el cap del Gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona, Joan Ramon Rovira, ha insistit que els partits presentin els seus programes econòmics, amb independència dels informes de la institució que, segons la seva opinió, són un dels inputs que poden tenir.
Creixement del PIB
Més enllà de les possibles conseqüències que les properes eleccions puguin tenir en l'economia, la Cambra de Comerç es mostra optimista respecte a l'evolució del PIB per al present any.
En aquest sentit, l'entitat ha revisat a l'alça la seva previsió de creixement de l'economia catalana per a 2015, que ha situat en el 3 %, tres dècimes més que el seu càlcul anterior, mentre que ha rebaixat del 3% al 2,8 % la seva estimació d'increment del PIB el 2016. “La realitat està superant tots els indicadors i previsions, l'economia va millor d'allò esperat”, ha afirmat el president de la Cambra.
Segons les seves estimacions, l'element clau que explica l'evolució positiva del PIB, tant a Catalunya com a Espanya, està sent la demanda interna, ja que el sector exterior segueix tenint una aportació negativa, si bé cada vegada és menor.
Així, d'acord amb els seus càlculs, el PIB de Catalunya ha registrat entre abril i juny d'aquest any un creixement interanual del 2,9% -un 2,6% de gener a març- i podria arribar al 3,5% en el tercer trimestre.
No obstant això, l'informe presentat avui apunta que el creixement intertrimestral anirà perdent una mica de força a mesura que s'avanci cap a 2016 a causa del menor impacte que tindran alguns factors externs que han impulsat la recuperació durant 2014.
Aquest descens, ha indicat Valls, s'explica per la desacceleració de la demanda interna, bàsicament la inversió, i, pel costat de l'oferta, per una moderació en el creixement del sector industrial, al qual també se sumaran, en menys grau, l'agricultura i els serveis.
En canvi, es preveu que el sector de la construcció s'acceleri encara més l'any vinent, fins a pràcticament doblar el creixement previst per a 2015.
Valls, d'una altra banda, ha valorat positivament la proposta que va llançar ahir l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) de donar un major objectiu de dèficit per a 2016 i 2017 a Catalunya, Extremadura, Balears, Múrcia i la Comunitat Valenciana.
Segons Valls, és “evident” que Catalunya no complirà aquest any amb el seu sostre de despesa, pel que creu que “el lògic” seria ajustar les previsions de dèficit a la situació real de cada comunitat.
