Política

NÚRIA MARÍN

ALCALDESSA DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

“Ja no som el pati del darrere de Barcelona”

Marín tractarà d'establir aliances puntuals amb partits de l'oposició per tirar endavant projectes estratègics per a la ciutat

La sanitat, l'educació, les infraestructures i la generació de feina, principals prioritats

De la hisenda a l'alcaldia
Marín va començar militant a les joventuts socialistes. Va entrar a l'Ajuntament com a funcionària el 1985 i posteriorment com a regidora, el 1995, amb Celestino Corbacho com a alcalde. Es va responsabilitzar de la hisenda municipal i de la regidoria del districte de Collblanc-Torrassa. Va agafar el relleu de Corbacho el 2008, quan va ser nomenat ministre, i va guanyar les eleccions el 2011. Ha revalidat l'alcaldia, però el descens en el nombre de vots ha comportat la pèrdua de la majoria absoluta, ja que el PSC sols té 11 regidors.
Establiré aliances puntuals
amb els partits sobre els temes estratègics
No volem una ciutat dormitori, volem una ciutat activa des del punt de vista econòmic
L'anunci que volem apostar per la cultura ha fet que algunes galeries d'art es plantegin venir

Marín ha revalidat l'alcaldia, però aborda el mandat amb un govern en solitari i en minoria, perquè el pacte amb Canviem l'Hospitalet (ICV, EUiA i Pirates) no ha estat possible.

Afronteu un mandat amb 11 regidors de 27. Com preveu treballar els temes amb l'oposició?
La meva intenció era seguir governant amb les forces d'esquerres. De moment no ha estat possible i em platejo un govern amb la força que ens han donat els ciutadans. Establiré aliances puntuals sobre els temes estratègics que s'han de tirar endavant. Jo crec que això és possible i ens permet més diàleg no només amb una formació, sinó amb totes, i és una nova etapa que hem d'anar experimentant.
Quins són aquests temes estratègics?
Ja he anant avançant tres pactes de ciutat en temes de sanitat, educació i infraestructures. Sanitat i educació com a pilars fonamentals de l'estat del benestar. Hem vist com any rere any la Generalitat ha retallat recursos i en els últims anys hi ha hagut una paralització absoluta pel que fa a Salut.
Reclamareu les inversions pendents en diversos centres educatius?
Ara és un moment complicat, estem amb el país paralitzat. Ja s'han anunciat les eleccions del 27-S i possiblement aquest mes d'agost i el setembre estaran molt centrats en la campanya electoral. Però nosaltres continuem posant l'èmfasi en el fet que són temes que afecten la ciutat i s'han d'abordar. Tenim dues escoles que estan en barracons, tenim cinc escoles que formen part del pla d'emergència que es va fer als anys setanta i ja no aguanten més. Tenim alguns instituts en situació molt precària i tot això s'ha anat posant damunt la taula. Però jo necessito la força de tota la representació política i ciutadana de l'Hospitalet.
Confia que el nou govern de la Generalitat s'acosti més als municipis? Vostè denuncia fa temps que hi ha hagut un abandonament dels governs locals.
No sé quin serà el resultats de les eleccions ni quines seran les prioritats del govern que surti, però sí que des de l'Hospitalet recordarem a qui en tingui la responsabilitat que, a més dels temes nacionals, n'hi ha un altre de fonamental, i és el dia a dia dels ciutadans. A banda de la sanitat i l'educació, el ciutadà necessita la reactivació econòmica del país i la sortida de l'atur per a moltes famílies.
El tercer gran pacte que proposa és el d'infraestructures. Han començat les obres de la llançadora a l'aeroport i vostè reclama un túnel a l'Hospitalet important per a tota la xarxa de rodalies.
El túnel és essencial per resoldre el col·lapse que té el sistema de rodalies. Seria com si passéssim d'anar per dues carreteres comarcals en què els cotxes han de parar per donar pas als que vénen per l'altra via a anar per dues autopistes, dues línies en què els trens no s'hagin d'aturar. Això implica fer un intercanviador a la Torrassa que ens permetria descol·lapsar Sants i fer intercanvi a l'L1 i l'L9 de metro i entre les línies de Vilanova i Vilafranca. El projecte ja està fet i si es volgués demà mateix estaria preparat per posar-se a licitació.
Canviem l'Hospitalet ha descartat un pacte per la diferència de model de ciutat, ja que consideren que el PSC “defensa uns projectes megalòmans enfocats a les multinacionals”. Quin model de ciutat defenseu?
No volem una ciutat dormitori, volem una ciutat activa des del punt de vista econòmic. Per això es va impulsar fa uns anys un desenvolupament que ha donat fruit amb la crisi econòmica gràcies a la creació de la plaça Europa, el districte econòmic, el desenvolupament de la Fira... Un model que genera ocupació i riquesa que es distribueix entre els barris i les persones. Seria impensable ara fer una inversió en equipaments al barri del Gornal sense els impostos que aporta la plaça Europa. Ni haver fet les obres de millora de l'escola municipal de música sense la plaça Europa. O multiplicar per nou les beques menjador si no tinguéssim empreses importants a l'Hospitalet.
Un model que inclou la segona fase de la reforma de la Granvia. En quin punt està la tramitació?
Ja s'han fet les aprovacions per part de l'Ajuntament i la Generalitat i estem al final del procés. Aquest és un pla molt estratègic amb una ubicació immillorable al costat de l'aeroport, de la Fira, de la plaça Europa... Es tracta d'un espai que avui no té cap atractiu des del punt de vista ciutadà i econòmic on es planteja una reurbanització que permetrà desenvolupar un pol econòmic molt vinculat a la biomedicina, que és un sector en què som molt potents. Tenim un clúster biomèdic dels més potents d'Europa, i això fa que moltes empreses es puguin instal·lar a l'Hospitalet per desenvolupar aquest sector.
S'ha fet alguna modificació del pla arran de les al·legacions que han presentat diversos col·lectius, sobretot pel que fa a Cal Trabal?
No, ara s'està fent l'estudi de les al·legacions per part de la Generalitat. No preveig que hi hagi grans canvis.
L'Hospitalet pretén beneficiar-se de la moratòria hotelera que ha presentat Barcelona. Què espera atreure cap a una ciutat que ha incrementat molt l'oferta hotelera?
Més que incrementar, hem creat aquesta oferta. Fa uns anys només teníem dues pensions. Avui tenim 13 hotels de primer nivell i els hotelers estan molt satisfets. És evident que estem molt vinculats al turisme de negocis que va a la Fira i a les empreses, però hi comença a haver també turisme d'oci. La moratòria de construcció d'hotels de Barcelona podria significar que s'accelerin alguns dels projectes a l'Hospitalet, ja que tenim un planejament aprovat que permet la construcció d'alguns hotels sempre que el sector, que es comença a bellugar amb una mica més d'intensitat, ho vulgui.
També s'està bellugant el districte cultural, amb la instal·lació de galeries d'art barcelonines.
Simplement l'anunci que volem apostar per la cultura ha fet que algunes galeries i empreses es comencin a plantejar venir a l'Hospitalet a un espai molt cèntric, molt ben comunicat i a un preu competitiu. Fa uns anys érem el pati del darrere de Barcelona, el que no volia era dolent. Avui Barcelona ha quedat petita per a determinats projectes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona