Hillary Clinton exigeix que es posi fi al bloqueig a Cuba
Avala la política exterior d'Obama i demana al Congrés que aixequi l'embargament
La majoria dels nord-americans hi donen suport, però no s'esperen canvis a curt ni a mitjà termini
Hillary Clinton va decidir ahir apostar públicament pel gir històric en les relacions entre els Estats Units i Cuba i es va convertir en la primera aspirant presidencial a fer-ho; una decisió esperada però significativa de cara a la cursa a la Casa Blanca.
Tot i que en la campanya electoral del 2008 Clinton considerava l'ara president Barack Obama “naïf” pel fet de creure que podia negociar amb el règim castrista –va reconèixer que “era escèptica fa un temps” sobre la possibilitat de canviar l'estatus d'enemics íntims entre Washington i l'Havana–, en les últimes memòries Clinton posa de manifest el seu canvi de parer.
Ahir, des de Miami –epicentre de la migració cubana als EUA–, va exigir al Congrés que actuï per posar fi al bloqueig de l'illa.
“[L'embargament] ha de desaparèixer una vegada per totes,” va dir. “La població cubana ha esperat massa temps l'arribada del progrés,” hi va afegir. Durant els últims dies com a secretària d'Estat de l'administració Obama, Clinton va aconsellar al president que intentés posar fi a un bloqueig de més de mig segle. Els passos històrics dels últims mesos en aquest sentit reforcen la proposta de l'exsecretària d'Estat, i la col·loquen en una posició preferencial en l'exigència de canvis als actuals legisladors nord-americans.
El desglaç complert amb Cuba depèn gairebé en exclusiva de la fi de l'embargament, i el poder per fer-ho el té el Congrés nord-americà. La majoria republicana impossibilitarà que es pugui votar sobre aquest assumpte abans que Obama acabi el seu segon mandat, però tampoc es preveu que, en cas de canvi de color en el poder legislatiu, s'accelerin les coses: les desavinences entre els dos partits són gegantines i la confrontació, ara per ara, impossible de reconduir, tot i que gairebé el 75% de la població nord-americana està a favor de les noves relacions i l'aixecament del bloqueig.
Que s'hagi decidit per Miami també té un significat electoral, ja que és el feu polític de dos dels republicans més importants: Marco Rubio, fill d'immigrants cubans, i Jeb Bush, exgovernador de Florida i principal rival en la cursa cap a la Casa Blanca. “És un insult a molts residents de Miami venir aquí a aprovar la retirada en la lluita per la democràcia a Cuba,” va atacar Bush.
Les relacions amb l'Havana i l'herència que pugui quedar del llegat d'Obama seran un plat fort de la campanya electoral nord-americana en la lluita per aconseguir el vot d'origen llatinoamericà.
LES DATES
Els problemes per a l'exsecretària d'Estat continuen
La inevitabilitat de Hillary Clinton com a candidata demòcrata la converteix en el focus de tots els atacs, i qualsevol relliscada de l'exsecretària d'Estat és ràpidament un assumpte nacional. També és cert que algunes de les decisions que prenen el seu equip de campanya i ella mateixa sovint ajuden a erosionar la seva imatge i, poc a poc, la desconfiança en la candidata augmenta. Segons les xifres d'aquesta setmana, un 57% dels nord-americans tenen una imatge dolenta de l'exprimera dama.
En les últimes hores, els atacs a la candidata han tornat a enfocar-se en l'escàndol sobre l'ús d'un correu electrònic privat durant la seva feina com a secretària d'Estat. Segons va publicar ahir Politico, durant la revisió dels més de 300 e-mails es va descobrir que tenia a les seves mans documents confidencials de cinc agències d'espionatge, fet que havia negat. A banda, el dubtós origen de moltes donacions a la Fundació Clinton ha esquitxat la candidata, amb informes que la vinculen amb entitats suïsses com ara UBS, investigada per frau fiscal per la hisenda nord-americana.