Sí al bilingüisme, no a l'AMI
El ple de la Paeria va durar més de 8 hores i s'hi van presentar 18 mocions
Ros va obligar a votar punt a punt el text d'Òmnium i la Plataforma per la Llengua
Ros reivindica la catalanitat del PSC i acusa CiU de crear alarma
El govern socialista de l'Ajuntament de Lleida, amb el suport de Ciutadans i del PP, va impedir ahir, a dos mesos de les eleccions plebiscitàries del 27-S, que la Paeria aprovés dues mocions a favor del sobiranisme i del català. En un cas es demanava la incorporació de l'Ajuntament de Lleida a l'Associació de Municipis per la Independència i en l'altre, que no es canviï el reglament d'usos lingüístics de la Paeria per tal d'implantar el bilingüisme a l'Ajuntament de Lleida, tal com s'ha acordat en l'anomenat “pacte de la vergonya” promogut per l'alcalde, Àngel Ros, i la líder de Ciutadans a Lleida, Ángeles Ribes. En el cas de la moció sobiranista, que va ser presentada conjuntament pels grups municipals CiU, ERC-Avancem i Crida-CUP, va ser refusada amb els vots en contra del PSC, Ciutadans i el PP. El Comú es va abstenir. En el cas de la moció per defensar l'ús preferent del català a la Paeria, la moció va ser promoguda per la Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural i va ser refusada pels mateixos tres partits, mentre que CiU, ERC, Crida i Comú hi van votar a favor.
Tal com es preveia, la moció per la llengua va ser la que va provocar més polèmica en la maratoniana sessió del ple d'ahir, la més llarga amb diferència en molts anys a l'Ajuntament de Lleida, ja que es va allargar durant més de vuit hores: des de les deu del matí fins a dos quarts de set de la tarda, sense cap interrupció.
El pacte polític entre Ros i Ribes preveu igualar el català i el castellà en els usos lingüístics de la Paeria, la qual cosa ha provocat una airada protesta per part de molts partits, associacions i col·lectius ciutadans, que consideren que amb aquest tema s'ha creuat una línia vermella. Cal recordar que aquest pacte va provocar una multitudinària protesta de més de 3.000 persones davant l'ajuntament lleidatà.
Estelades al ple
També ahir hi havia molt de públic al saló de plens de l'ajuntament. Tant, que es va acabar obrint la sala annexa del retaule. Alguns dels assistents van desplegar banderes estelades després que Montserrat Torres, en nom d'Òmnium i la Plataforma per la Lleida, llegís la moció que demanava a Ros de “rectificar”. L'alcalde va obligar a plegar les banderes “perquè no són símbols oficials”. L'altre aspecte polèmic va ser que Ros, emparant-se en la facultat com a alcalde que té per interpretar el cartipàs, forcés que aquesta moció es votés punt a punt, en contra del criteri de les entitats que la promovien. El més polèmic era el quart, en el qual es demanava que no es canviés el reglament d'usos lingüístics de l'Ajuntament aprovat el 2014 i del qual va ser ponent la regidora de Cultura Montserrat Parra que, al parer del líder de CiU, Antoni Postius, ahir se sentia “incòmoda”.
Postius va afegir que mai s'hagués imaginat que la llengua arribaria al ple i Ros va replicar que CiU havia creat alarma social. Carles Vega, d'Esquerra, va acusar l'alcalde de tenir una “actitud inacceptable” i d'“utilitzar la llengua com a moneda de canvi”. En aquest sentit, el republicà va lamentar que s'hagués de pagar aquest peatge “per tenir estabilitat i mantenir càrrecs de confiança i sous”.
Francesc Gabarrell, de la Crida, va subratllar que es vol crear un problema on no n'hi ha cap. “Almenys a Lleida, perquè al País Valencià hi ha nens que no poden ser escolaritzats en la seva llengua.” Sergi Talamonte, del Comú, creu que no s'ha de polititzar la llengua tenint en compte que les polítiques d'immersió lingüística han funcionat i han cohesionat la societat. “Jo en sóc un exemple. Vaig aprendre el català a l'institut i ara m'estimo aquesta llengua i la parlo.” Ribes, per contra, va dir que el català “no és un dogma” i s'ha de poder debatre al ple sense cap problema. Ciutadans va convidar a participar en el ple dues entitats: Societat Civil Catalana i Impulso Ciudadano. Aquesta última, forana.
Per contra, l'alcalde va defensar la catalanitat del PSC i va destacar que són “innombrables els exemples de socialistes que han treballat pel català, com la pedagoga Marta Mata”. La regidora de Cultura, malgrat la notòria afonia que li impedia d'intervenir amb normalitat, va afegir que li dolia que es qüestionés el compromís de la Paeria i del seu grup amb la llengua catalana.
El PP i Ciutadans van coincidir a destacar que és fals que el sobiranisme sigui majoritari. En aquest sentit, la popular Dolors López va justificar el seu rebuig al fet que Lleida s'incorpori a l'AMI dient que una Catalunya independent quedaria “fora de la UE, de l'euro i no seria reconeguda per l'ONU”. Gabarrell, de la Crida, va posar el toc d'humor en un ple molt llarg. “M'ha semblat sentir la veu de Jesús Hermida narrant l'11-S i dient: ¡esto es el apocalispsis!”.
La insòlita durada de la sessió sorprèn mitjans i públic
La llarguíssima sessió d'ahir va sorprendre públic i mitjans i obligarà, probablement, a replantejar la dinàmica dels plens. Mai en els últims anys s'havia viscut una sessió tan llarga. La previsió era que s'acabés a les quatre de la tarda (va començar a les deu), però ho va fer a dos quarts de set. L'anòmala situació és una conseqüència de la nova composició de l'Ajuntament sorgida de les eleccions municipals del passat mes de maig. S'ha passat d'un govern del PSC que gaudia d'una còmoda majoria absoluta en un consistori amb només dos partits més, CiU i el PP, a un altre govern socialista amb només vuit regidors (l'anterior legislatura en tenia quinze). A part d'aquesta important pèrdua per part del govern del PSC, al consistori hi ha ara fins a sis partits més (CiU, Ciutadans, ERC, Crida, PP i Comú). Algunes d'aquestes formacions, a més a més, han donat mostres ja de la seva voluntat d'exercir una oposició molt més combativa de la que s'havia vist fins ara. Per tot plegat, tot fa pensar que s'hauran de replantejar dinàmiques per fer la durada dels plens més raonable.
“Empadronar els fills en un alberg és una indignitat”
Els precs i preguntes del ple es van iniciar amb una emotiva intervenció de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. “Vinc a defensar la dignitat de les persones”, va dir el portaveu. “No pot ser que un pare es vegi obligat a empadronar els seus fills en un alberg municipal perquè puguin tenir accés als serveis socials.” En aquest sentit, va demanar que encara que s'ocupi un immoble de manera il·legal es pugui empadronar la família per no perjudicar “els més dèbils” i per no fer “més denigrant encara la difícil situació d'aquestes persones”. La PAH, que també va disposar de molt de suport al saló de plens, va retreure que es parlés “de ruqueries” al ple quan hi ha tanta gent que ho passa malament i va lamentar que el regidor del PP hagués dit que li agradava el pop en una intervenció quan hi ha ciutadans que no poden menjar. L'alcalde va mostrar-se comprensiu, però va avisar que “si no es canvia la llei des del Congrés dels Diputats” no es pot fer res. “Hem creat una adreça al menjador social per garantir que ningú no es quedi sense serveis, no amb intenció de denigrar ningú.” Una adreça en la qual hi ha més de cent persones sense domicili empadronades. “És l'únic marge que ens deixa la llei.”
Acord per reclamar finançament social a la Generalitat
Durant la maratoniana sessió es va donar llum verd a reclamar a la Generalitat més finançament i cobertura de necessitats en les actuacions en política social per a col·lectius amb especials vulnerabilitats; la promoció de l'habitatge social a la ciutat de Lleida; reclamar a la Generalitat el reconeixement i pagament del deute amb la Paeria; que s'intervingui a l'Escola Alba amb la reforestació i l'adequació del pati; la defensa del Reial Aeri Club de Lleida, i la vigilància i la seguretat ciutadana al barri del Camp d'Esports.
Durant el ple també es va aprovar per unanimitat demanar la redacció d'un pla estratègic de l'esport municipal; la constitució d'una comissió d'estudi dels serveis públics municipals externalitzats; la signatura d'un conveni de col·laboració amb el Col·legi de Veterinaris; una moció per a la reforestació i adequació del pati de l'Escola Alba per qüestions de seguretat, així com la participació dels diferents grups municipals en totes les comissions de la Paeria.
Per contra, no va prosperar la moció de la Crida-CUP per a la creació d'una comissió popular per a la participació ciutadana en el procés constituent de la República Catalana pel rebuig del PSC, C's i el PP a la proposta.
La Marea Blanca fa sentir a l'Ajuntament el seu no al Consorci
Una mica nerviosa, però amb molt de suport d'altres membres de la Marea Blanca, Amparo Loren va fer història ahir en estrenar el faristol destinat a entitats cíviques, socials i culturals que des d'aquest mandat poden intervenir en el ple. I ho va fer rebent una gran ovació. La Marea Blanca, que lluita contra la creació del Consorci Sanitari de Lleida en considerar-lo una privatització encoberta dels serveis, va defensar que “tota la integració dels serveis sanitaris de les Terres de Lleida es faci sota el paraigua de l'ICS”, i va reclamar més recursos destinats a la salut a la demarcació de Lleida, a la vegada que va posar números al gran suport social que té l'entitat. No va ser l'única moció sobre salut que es va debatre ahir a la Paeria. També se'n va aprovar una de promoguda pel PP en què es demanava al govern revocar el tancament de llits a l'estiu a l'Arnau de Vilanova i mantenir els horaris d'atenció a pacients dels CAP de la ciutat de Lleida per garantir el servei als usuaris. No obstant, el PP es va emportar dures crítiques pel seu “cinisme superlatiu”, en paraules de Carlos González del Comú.