Merkel, fins al 2021?

Tindrem Angela Merkel fins al 2021? Aquesta era la pregunta que s'estenia ahir pels mitjans alemanys i les xarxes socials, arran d'una informació que va aparèixer en dues mitges columnetes del setmanari Der Spiegel. Ni amb grans titulars ni inflat en format reportatge, però suficient per eclipsar les 130 pàgines restants de la publicació, inclòs el tema de portada –un estudi científic segons el qual l'esport ajuda a estimular el cervell.

D'acord amb fonts internes –no especificades– de la CDU, el partit que presideix Merkel des del 2000, la cancellera prepara amb el seu secretari general, Peter Tauber, i altres càrrecs de confiança la campanya per a la reelecció en les generals del 2017. Al poder des del 2005 i a punt de complir, a finals d'any, la seva primera dècada com a cancellera, Merkel sembla decidida a perpetuar-se com a cap de govern de la primera potència continental, el país que marca el pas a la UE.

Der Spiegel només feia unes quantes pinzellades de com ha de ser aquesta campanya –dissenyada des de la CDU, res d'assessors forans–. Afirmava, a més, que la qüestió ja s'ha debatut amb el líder de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), Horst Seehofer. Una maniobra entre les dues formacions agermanades que no es pot passar per alt, ja que els conservadors bavaresos tradicionalment renuncien a un candidat autòcton i donen suport al de la CDU, que a canvi no es presenta amb llista pròpia en aquest land.

La primícia periodística complica una mica el calendari de Merkel i la CDU, que aparentment volien deixar l'anunci per a principis del 2016. No és clar, tampoc, si la cancellera es proposa esgotar el mandat i continuar fins al 2021, adverteix Der Spiegel, o bé pensa deixar la successió encarrilada, un cop reelegida.

El rècord de permanència al poder a l'Alemanya moderna el té el patriarca de la CDU i padrí polític de Merkel, Helmut Kohl, que va ser canceller 16 anys i 26 dies –des del primer d'octubre del 1982, quan va substituir per la via de la moció al Parlament el socialdemòcrata Helmut Schmidt, i fins al 27 d'octubre del 1998, quan va perdre les eleccions generals contra Gerhard Schröder.

Per superar el rècord de qui va ser el seu descobridor en política, Merkel hauria de guanyar les eleccions del 2017 i, a més, estirar una mica més del previst la que hauria estat la seva quarta legislatura. Merkel es va convertir en la primera dona a la cancelleria alemanya el 22 de novembre del 2005, de manera que per atribuir-se el rècord hauria de mantenir-se al poder fins al 18 de desembre del 2021.

Fora d'especulacions futures, és clar que la notícia posa ara pressió sobre els socis de la seva gran coalició, els socialdemòcrates. Fa un parell de setmanes, un dels seus barons regionals, Torsten Albig, qüestionava fins i tot si valia la pena presentar un candidat del partit a les generals del 2017 atesa la superioritat de Merkel. Evidentment, la resta del partit va fer callar el baró de Schleswig-Holstein, un land petit i gairebé perifèric, fronterer amb Dinamarca. Però, per molt que ningú més hagi alçat la veu en la mateixa direcció, aquest pronunciament fa palès els dubtes que planen sobre el lideratge del president de l'SPD, Sigmar Gabriel, amb estatus de vicecanceller per sota de Merkel i ministre d'Economia.

Passar de soci de gran coalició a rival de campanya és difícil, com ja es va evidenciar en la primera experiència de govern de Merkel amb el SPD com a aliat en la primera legislatura. La cancellera va enfonsar encara més el seu soci, incapaç de refer-se després de la sagnia de vots provocada pel paquet de retallades socials que va implantar el darrer canceller del partit, Schröder. Merkel va continuar creixent en la legislatura següent i es va engolir el seu nou soci de govern, el Partit Liberal, que de partit governamental va caure a força extraparlamentària en les eleccions del 2013. Part de l'SPD sembla que prefereix ara no arriscar-se a lluitar contra la cap, per no encaixar una altra derrota humiliant contra l'aparentment eterna Merkel.