El càsting dels Koch

Charles i David Koch, germans de 79 i 72 anys respectivament, són dos dels nord-americans més rics dels EUA. Estan empatats en el sisè lloc de les majors fortunes mundials, amb prop de 42.900 milions de dòlars cadascun, gràcies al conglomerat industrial familiar, Koch Industries, que, amb interessos en els sectors energètic, químic, financer i altres, i variades activitats econòmiques, són la segona empresa privada més gran del país.

Reservats i tancats en la seva vida privada, els darrers anys han mostrat cada vegada més interès per la política (i la possibilitat de fer lobby) i s'han convertit en actors importants al bàndol republicà. El gener passat, van anunciar que invertiran en el cicle electoral fins l'any 2016 un total de 889 milions de dòlars per a diferents grups conservadors, una quantitat astronòmica (i “obscena”, segons els demòcrates) que només significa un 1% de la fortuna conjunta dels dos germans septuagenaris. Per posar la xifra en perspectiva, cal tenir en compte que, durant la campanya del 2012, el conjunt del Partit Republicà va recaptar i gastar prop de 400 milions, la meitat de la inversió que faran aquest any els Koch.

“Amb aquestes quantitats de diners, a qui escoltaran els republicans a l'hora de fer política?”, diuen des del Partit Demòcrata. L'estratègia dels progressistes en les últimes campanyes electorals en què han participat els germans bilionaris ha estat l'atac frontal, creant una imatge demoníaca de tot el que porti el cognom Koch. Segons un recompte del The New York Times, en les eleccions del 2014, els seguidors progressistes van emetre més de 53.000 anuncis atacant directament els dos empresaris, alhora que donaven suport a campanyes de boicot als productes i serveis del conglomerat industrial.

Per a les presidencials del 2016, el circ republicà ja té 17 aspirants –l'últim a presentar-se va ser, aquesta setmana, l'exgovernador de Virgina Jim Gilmore–, el doble de fa quatre anys. La diversitat de cares i opcions han portat els Koch a fer un càsting per veure a qui donar els diners, aprofitant una cimera de Freedom Partners, la seva organització sense ànim de lucre que coordina una xarxa de 450 donants polítics milionaris –entre els quals hi ha col·legues com ara el magnat dels casinos Sheldon Adelson–, i l'instrument a través de què els dos germans poden donar quant i a qui vulguin sense fer pública la llista.

Mentre el Partit Demòcrata es debat entre els rumors que el vicepresident Joe Biden es presentarà a les eleccions i la maquinària oficial republicana prepara els engranatges per al primer debat de primàries de dijous, els Koch van aprofitar el cap de setmana per celebrar la seva trobada en un complex hoteler de Califòrnia i cinc candidats hi van passar per explicar les seves idees: els favorits Jeb Bush i Scott Walker, els segones espases Marco Rubio i Ted Cruz i, de forma inesperada, l'exexecutiva Carly Fiorina, única dona entre els aspirants republicans i que va entrar a la cimera en substitució del llibertari Rand Paul, que va declinar la invitació. Tots tenien 25 minuts en solitari per respondre les preguntes del moderador de la trobada: dissabte, va ser el torn de Fiorina i Walker; ahir, dels altres tres.

Malgrat la transcendència que té estar beneït pels dòlars dels Koch, en cap cas s'espera que facin públic el suport explícit a cap candidat i actuaran més com a repartidors de joc que com a actors principals. La discreció i el secretisme sempre han format part del tarannà dels Koch, en una segona fila mediàtica que no serveix per difuminar la seva transcendència en la política nord-americana.

En totes les eleccions dels EUA, tenir diners és fonamental per augmentar les opcions de victòria. No només per tenir recursos econòmics per finançar unes maquinàries cada vegada més sofisticades, sinó per demostrar tot el suport que es pot aconseguir i demostrar davant l'opinió pública que l'establishment republicà i els principals noms del conservadorisme del país defensen un mateix nom. Aquest cop, però, no és un dels problemes del capdavanter en les enquestes, l'excèntric Donald Trump. El milionari s'ha erigit en la sorpresa dels primers compassos de les primàries republicanes, amb un discurs sense pèls a la llengua, directe i fins i tot ofensiu. Una estratègia que pot dur a terme gràcies a la llibertat que li dóna “ser ric”, com ell va dir en la presentació de la seva candidatura. Ahir, poques hores abans de la segona jornada de la cimera dels Koch i amb la tranquil·litat del vencedor momentani, Trump va piular sobre la trobada: “Desitjo molta sort als candidats republicans que viatgen a Califòrnia a pidolar diners dels germans Koch. Titelles?”