El PNB vota Espanya el 27-S
Urkullu multiplica els gestos amb Felip VI i el PSOE de Sánchez en vigílies del plebiscit català
Es conforma a influir per refer la Constitució de 1978 i reconèixer-hi “el fet nacional basc”
Governar-ho tot accentua el seu pactisme
“El nostre nacionalisme és defensiu, el catalanisme històricament ha buscat sortir a canviar Espanya, aquí ens hem conformat a reaccionar als atacs.” L'anàlisi, la firma un observador alt càrrec del govern basc que està presidit pel lehendakari Iñigo Urkullu i vol reflectir els diferents tempos que han guiat el nacionalisme català i el basc més enllà d'intents de confluència efímers, com ara l'aliança de Galeusca. En un moment en què Catalunya viu les vigílies del plebiscit català del 27-S tot esperant un desenllaç incert, el PNB d'Urkullu ho governa tot –Ajuria Enea, les tres diputacions forals i les tres capitals basques– i aquest arrelament institucional que no té precedents en els 120 anys d'història del partit està accentuant la seva pulsió més pactista i autonomista.
Aprofitant l'efemèride rodona del 120è aniversari de la fundació del partit per Sabino Arana, el PNB es va reunir el 19 de juliol al voltant de l'arbre de Gernika per renovar el seu “jurament de fidelitat a la causa del poble basc”. Si en l'era de Xabier Arzalluz (1985-2004) una cita com aquesta inflamava el verb, el líder del PNB, Andoni Ortuzar, va aprofitar la solemnitat de l'escenari –la Casa de Juntes de Gernika, símbol de l'autogovern basc– per anunciar que l'estratègia del partit no és ni serà mai marxar d'Espanya, sinó quedar-s'hi i ser de nou “influent a l'Estat espanyol”. El precedent no és invocat pel desencís que va llegar, però l'últim cop que el PNB va fer valer la influència a Madrid va ser en el primer aznarisme (1996-2000) de la majoria insuficient i, després, durant els governs de José Luis Rodríguez Zapatero.
Sánchez a La Moncloa
Si bé el plebiscit del 27-S concentra tots els focus, a Sabin Etxea la cita que és esperada amb la màxima expectació política és la convocatòria d'eleccions espanyoles que Mariano Rajoy fixarà previsiblement per al desembre. L'anhel del PNB és que les urnes desallotgin Rajoy de La Moncloa i comportin l'ascens de Pedro Sánchez com a nou president del govern espanyol a l'hivern.
Amb el rerefons d'aquest desig, Urkullu va rebre el socialista Pedro Sánchez el 17 de juliol a Ajuria Enea per explorar possibles acords de futur. El consens dels dos és que la cita va ser productiva i que es va desenvolupar en un clima de “bona sintonia” i “vocació d'entesa”. Si bé la proposta del PSOE d'iniciar una reforma de la Constitució de 1978 en clau federal és jutjada encara com a inconcreta, el PNB tampoc no oculta que l'oferta és una finestra per reforçar l'autogovern basc. És a dir, en paraules del líder del PNB, Andoni Ortuzar, “per assolir que allò que no va poder ser possible el 78 ho sigui ara”, perquè els nacionalistes bascos, a diferència del paper de Miquel Roca en nom del catalanisme, no van participar en el treball constitucional ara fa 37 anys i es van abstenir. L'Estatut de Gernika, de fet, és l'únic text autonòmic que no ha estat modificat des de la Transició.
La confluència de camins que es va esbossar en la reunió Urkullu-Sánchez passaria per la “revisió” del títol VIII de la Constitució que fixi un nou marc de relació entre Estat i comunitats. En l'última visita a Barcelona, en què precisament Roca va exercir d'amfitrió, Sánchez allargava la mà al nacionalisme “moderat”, perquè és “bo” que “participi de la governabilitat d'Espanya”.
El concert no es toca
Com és obligat en tot dirigent que busca la seducció al País Basc, el madrileny Pedro Sánchez garanteix el blindatge del concert econòmic i de la quota que Vitòria abona a l'Estat pel concepte dels serveis prestats a través de les competències que no té transferides. “No es tocarà en absolut, reconec aquesta característica i la singularitat d'Euskadi”, va dir Sánchez. A la bona sintonia basca de Sánchez, hi contribueix una circumstància de la vida personal: la seva dona i mare de les seves dues filles, Begoña Gómez, és de Bilbao.
En paral·lel al cultiu de les aliances, Urkullu ha multiplicat també els seus gestos de complicitat i de proximitat amb el nou rei, Felip VI, que contrasten amb la freda acollida que el lehendakari va dispensar a la seva proclamació. En un acte simbòlic pel que suposa de reconeixement a un empresari català com Josep Ferrer (Freixenet) –que sempre ha dit que veu Catalunya com a “part essencial d'Espanya” i que no vol la independència–, Urkullu va fer d'amfitrió de Felip VI en l'acte d'entrega a Bilbao d'aquest
II Premio Reino de España a la trajectòria empresarial el 20 de juliol. En terra basca i premiant un empresari català, Felip VI va lloar “la gran empresa que a tots ens pertany i ens uneix, que és Espanya”. “L'Estat ha de ser una empresa comuna que reconegui la diversitat com una riquesa”, hi corresponia Urkullu en plena sintonia amb el fil reial i com si compartissin llibre de metàfores.
Una entesa PNB-PSOE a partir de l'hivern tancaria el cercle obert pel suport –ara sense una contrapartida– del PSE al Parlament basc, als ajuntaments de Bilbao i de Sant Sebastià i a les diputacions forals. No en va, fins i tot el líder de Podem, Pablo Iglesias, reconeix sense ironia que “les tres úniques institucions del règim de 1978” que avui encara “gaudeixen de relativa bona salud” són l'exèrcit, la nova monarquia de Felip VI... i el PNB.
